Art jove i emergent a les Terres de l'Ebre

De la mortalitat a la carretera N-340 fins al so de la sirena de la Cambra Arrossera d’Amposta; passant pels paisatges de la Terra Alta; la memòria històrica i una instal·lació interactiva. Temes que, aparentment, no tenen res en comú però estan units per la voluntat de potenciar l’art jove al territori. 

El certamen Ebrergent 2019 dóna impuls a la creativitat d’artistes nascuts o residents a les quatre comarques de l’Ebre, al Baix Maestrat i al Matarranya. Els artistes Jordi Giner, Pere Jordi Royo, David Tena, Jacint Hierro i Priscila Alegre han estat els seleccionats, en la convocatòria d’enguany, per exhibir les seves obres en una exposició col·lectiva a Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre, fins al pròxim 28 de juliol. El certamen, impulsat pel centre d’art amb seu a Amposta, i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, incentiva la creació artística mitjançant ajuts a la producció i la difusió de les obres. La convocatòria també busca consolidar un espai de visibilitat i anàlisi de les propostes. 

«És una obra inacabada, perquè hi continua morint gent». Amb aquestes paraules Jacint Hierro (Amposta, 1991), reflexiona sobre la mortalitat a la carretera N-340, des del 1944, any en què es va construir l’autopista, fins a l’actualitat. Centenars de morts a peu de carretera que l’artista interpreta en un mural de tela de grans dimensions. «La mort de l’Emma i el Manel en un accident a l’N-340 a Amposta em va xocar molt. I em va fer reflexionar sobre el tema», explica l’artista. En un llenç de 15 metres de llargada i 2,5 metres d’amplada, Jacint Hierro ha volgut «donar la importància que es mereix el problema. Tots ens juguem la vida quan passem per la carretera». 

Ergasía és una peça d’art sonor que agafa com a punt de partida el so de la sirena de la Cambra Arrossera d’Amposta. Priscila Alegre (Amposta, 1988) és l’autora de l’obra, que especula sobre la temporalitat, els drets laborals o la privacitat envaïda. «L’obra fusiona l’art sonor i visual. El punt de partida és el so de la sirena, un element molt local i arrelat a Amposta, i la instal·lació és un tub transparent tancat per dos altaveus on hi ha boles de porexpan que s’eleven per l’efecte de les vibracions sonores i formen imatges abstractes que es projecten a terra», explica l’artista. Detalla que la peça de 24 minuts simbolitza 24 hores a Amposta. «Se sent des d’un grill fins a la melodia de la sèrie de televisió The Simpsons o altres sons quotidians d’un dia qualsevol a la ciutat», afegeix Priscila Alegre. 

David Tena (Benicarló-Hamburg, 1984), ha estat seleccionat per Fins la vil·la de Greiser, 1942, una instal·lació que explora la memòria històrica a partir dels vincles possibles o impossibles del seu avi alemany amb el nazisme. La seva obra inclou des de fotografies familiars i marcs buits que simbolitzen el silenci, fins a una projecció de l’execució pública del dirigent nazi Arthur Greiser, el 1946. 

Una obra que varia en funció de qui posi la mà. Listen to your heart és la proposta de l’artista Jordi Giner (Amposta, 1988). «És una instal·lació interactiva sonora. A través de diferents sensors es registren biomarcadors com el ritme cardíac, el nivell d’oxigen en sang, la temperatura corporal, la humitat del palmell de la mà i el traspàs de llum entre teixits. Amb aquestes dades es crea un paisatge sonor que variarà en funció de qui posi la mà», explica el creador. Destaca que «l’objectiu és crear un diàleg entre l’obra i l’espectador, ja que serà el visitant qui creï l’obra final». La proposta de Jordi Giner té continuïtat. «La pròxima proposta que estic treballant és una obra que canvia en funció de l’estat de salut de la persona i que serà molt més visual», desvetlla l’artista. 

Els paisatges de la Terra Alta, amb els ceps d’una vinya com a element més característic, és la proposta de Pere Jordi Royo (Gandesa, 1991). «Un cop vaig decidir que volia ser un altaveu de què és la ruralitat, em vaig plantejar com traslladar-ho en un àmbit expositiu. Vaig decidir fer un tall geogràfic i portar una part de la meva terra a l’exposició», explica l’artista. El públic pot veure un camp de vinyes creat i que, en paraules del creador, «representa el treball i el viure de la terra, tot allò que pot ser agrari i artístic». «Alhora, tot això està molt vinculat en la instal·lació de la llum que projecta una ombra i que representa el moviment del sol que sempre ha estat present en món rural», afegeix Pere Jordi Royo.

L’artista destaca l’oportunitat que brinda Ebrergent a joves creadors: «Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre és un espai de difusió i de creació artística important. Per a qui està fent alguna intervenció, peça o activitat artística resulta una sortida per consolidar i reafirmar el seu treballar, a més de compartir idees, vivències i aprendre», assegura Pere Jordi Royo.