Fotogaleria: Art per a conscienciar

TGN. El Museu d’Art Modern de la Diputació inaugura ‘Gloria. I ara què?’, sobre les conseqüències del temporal al Delta

GLORIA AZNAR

Whatsapp
Moment de la inauguració, ahir. Alba Mariné

Moment de la inauguració, ahir. Alba Mariné

Fotogaleria: Art per a conscienciar

Fotogaleria: Art per a conscienciar Imatges de la mostra sobre la devastació del paisatge. Alba Mariné

Una de les imatges de l’acció conjunta, de Rubén Perdomo

Una de les imatges de l’acció conjunta, de Rubén Perdomo Alba Marin�

Cuida’m, sóc fràgil i tenaç’, de Beatriz Mínguez. Alba Mariné

Cuida’m, sóc fràgil i tenaç’, de Beatriz Mínguez. Alba Mariné Alba Marin�

Aquell dia vam perdre platges, tan importants com les dels passejos marítims de pobles turístics del Maresme, però més feréstegues, són les nostres. També es van perdre muscleres, passarel·les, peixos i altres animals que viuen al nostre Delta, i es van inundar 3.000 hectàrees de terra d’arròs. Aquest és només un petit fragment del relat que fa l’escriptora ebrenca Maria Climent de la natura devastada del Delta de l’Ebre després del pas del Gloria. L’autora posa paraules als sentiments «de la pèrdua física d’un territori que s’estima» i són les que reben els visitants a Gloria. I ara què?, una mostra que ahir va inaugurar el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT).

L’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de novembre, utilitza el «llenguatge artístic com un mecanisme per sensibilitzar la gent, per fer ressò d’un problema social», com manifestà Manel Margalef, director de la galeria. Així, Gloria. I ara què?, recull les greus conseqüències del temporal a les Terres de l’Ebre amb imatges dels fotògrafs tarragonins del Col·lectiu Photo KM0 Miguel Bernús, Ramon Cornadó, Pep Escoda, Ram Giner, Rubén Perdomo i Alba Rodríguez. Així mateix, ha comptat amb el suport i la col·laboració de Beatriz Mínguez, Núria Arias, Joan Antó, Carlos Karril, la mateixa Maria Climent i l’empresa Ebredrone.

Imatges en blanc i negre que conviden a la reflexió sobre el canvi climàtic que ja ha arribat, a preguntar-se si aquest és el paisatge amb el qual es vol conviure en un futur pròxim. «La regressió del Delta és un fet documentat i les solucions estan posades damunt la taula, però el Gloria ens va donar la imatge de la dimensió del que pot passar, un avançament de què pot arribar», apuntà Margalef. El director del MAMT parlà de «solidaritat com una necessitat. Si no som capaços de mimetitzar amb una part del territori català, difícil serà la resta».

Solidaritat és justament la que va impulsar el Col·lectiu Photo KM 0 a actuar artísticament. «La idea de documentar a nivell visual els efectes del temporal va sorgir de Rubén Perdomo. Aleshores, cadascú va fer una sèrie d’imatges, per després realitzar una acció conjunta en una de les platges on s’havia malmès més la sorra, la de la Bassa de l’Arena», explicà Ramon Cornadó, membre del Col·lectiu Photo KM 0. I per què en blanc i negre? «Per reforçar el sentit dramàtic de l’esdeveniment», respon Cornadó. A més a més d’aquestes imatges, s’ha cercat la col·laboració d’altres artistes i «personatges anònims des de la post fotografia perquè hi eren al lloc o perquè, des de la seva vinculació empresarial, han tingut possibilitats d’oferir-nos aquestes fotografies que acaben tenint una importància vital», afirmà Manel Margalef. És el cas de l’empresa Ebredrone o de persones que han treballat dintre del Trabucador.

De la mateixa manera, l’artista multidisciplinària tortosina Núria Arias presenta el vídeo Diners blaus, Quan val el Delta de l’Ebre?, un projecte encara en curs en què planteja la solució a la problemàtica de la regressió a partir dels sediments com una via de futur. Si és així, per quin motiu no es pren la decisió? És per raons econòmiques? es qüestiona al documental. La projecció de la Núria plasma entrevistes amb Narcís Prat, Catedràtic d’Ecologia; Carles Ibáñez, Investigador de l’IRTA i Susanna Abella, Portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, «personatges que tenen la veu situada en el problema», com destacà Margalef. Finalment, una altra de les creadores col·laboradores és la Beatriz Mínguez, amb una obra especialment enfocada en la relació de l’home amb la natura. «Vam conèixer el seu treball al Centre d’Art Lo pati, el 2015», digué el director. Es tracta d’una tanca publicitària a l’entrada del Trabucador que resa ‘Cuida’m. Sóc Fràgil i tenaç’, missatge que ja llavors alertava de la situació. Aquesta imatge també es pot contemplar al MAMT.

La mostra Gloria. I ara què? és un projecte propi del Museu, nascut de les inquietuds de la galeria tarragonina. És el primer de la sala zero. «No sabem encara quin nom acabarà tenint», assenyalà Margalef. És un espai expositiu al marge de la programació anual del MAMT que acollirà propostes puntuals, emergents, capdavanteres, molt polivalents i interdisciplinàries sobre l'entorn que preocupa. De moment, el llenguatge artístic que ara l’ocupa, vol recordar que la societat s’ha de conscienciar. Tal com va manifestar Joan Josep Garcia, diputat de Cultura de la Diputació, «és un esforç de tots plegats. Hem d’acostumar-nos a canviar els hàbits que tenim. El Delta és Patrimoni de la Humanitat i des de la Diputació mai no hem deixat de posar el focus en ell».

Temas

Comentarios

Lea También