Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ebre Ascó

Arxivada la causa per la fuita el 2007 de partícules radioactives a la nuclear d'Ascó

Ningú discuteix els fets, però l’Audiència Provincial no veu indicis que els tres encausats hagin comès els delictes

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Tècnics buscant partícules radioactives a fora la nuclear, al costat de l’Ebre. FOTO:JOAN REVILLAS

Tècnics buscant partícules radioactives a fora la nuclear, al costat de l’Ebre. FOTO:JOAN REVILLAS

Els tres directius de la central nuclear d’Ascó processats pel jutge de Gandesa per una fuita de partícules radioactives l’any 2007 no aniran finalment a judici, en contra del criteri del jutge instructor, de la Fiscalia i de les dues acusacions populars. L’Audiència de Tarragona ha decidit finalment que no hi ha indicis que els acusats cometessin els delictes que se’ls imputaven: contra la seguretat col·lectiva relatiu a l’energia nuclear, contra els recursos naturals i el medi ambient, falsedat documental i contra els drets dels treballadors.

Els fets essencials, recorda la interlocutòria de la Secció Quarta –que consta de 25 fulls-, se centren en què el 26 de novembre de 2007, durant la recàrrega, mentre s’abocava a la piscina de combustible el contingut d’una aspiradora de líquids del denominat ‘pocete’, una part del contingut es va filtrar al sistema de ventilació, alliberant-se una altra part per la xemeneia de l’edifici auxiliar de la central el dia 29. En diferents indrets a l’exterior de la central nuclear es van detectar partícules radioactives. La nuclear no va informar dels fets al CSN fins abril de l’any següent.

Arxivament inicial

Després d’arxivar-se i tornar-se a obrir la causa, finalment el jutge instructor va procedir, el 25 de maig de 2018, a la incoació de procediment abreujat. Arxivava la causa per dos membres del Consejo de Seguretat Nuclear (CSN) i enviava a judici a Rafael Gasca –exdirector de la central–, Francesc Josep González-Tardiu –cap del Servei de Protecció Radiològica de la planta– i Jordi Sabartés –cap d’explotació–.

En el seu recurs d’apel·lació, els acusats argumentaven que no havia «indicis racionals de criminalitat» que justifiquin la seva inculpació per no quedar acreditat que l’exposició a radiacions ionitzants hagués causat un greu perill per a la vida o salut de les persones, ni tampoc per al medi ambient. Per la seva part, la Fiscalia i les acusacions populars –Greenpeace España i Ecologistas en Acción– van rebutjar el recurs dels processats i de l’ANAV.

Molt genèric

L’Audiència Provincial, en la seva interlocutòria, reconeix que l’escrit del jutge instructor fa una extensa descripció del que va passar així com de les investigacions realitzades. «Però no aporta les raons derivades de la valoració que porten al jutge a sostenir l’existència d’indicis» contra els processats que justifiquin la seva inculpació. Tampoc justifica, segona la Sala, «de forma suficient o mínima» el perquè o sobre la base de quins indicis i de quines diligències fetes conclou el jutge instructor que els investigats hagin de ser jutjats, ni tampoc estableix els motius pels quals considera que han comès els delictes que se’ls imputa.

Per existir un delicte contra la seguretat col·lectiva relatiu a l’energia nuclear cal que s’hagi acreditat indiciàriament que s’ha produït l’emissió, el vessament o l’alliberament d’energia nuclear o elements radioactius i que això hagi posat en perill la vida, la integritat, la salut de les persones o els seus béns, o bé la qualitat de l’aire, del sòl, o de les aigües o d’animals o plantes.

Ningú discuteix l’alliberament de partícules atòmiques, però sí que això hagi comportat uns danys. L’informe inicial realitzat pel CSN diu que la situació derivada de l’exposició de persones, ja sigui a l’interior com a l’exterior, a radiacions ionitzants per damunt dels límits aplicables «és molt remota», per la qual cosa considera que els efectes potencials d’aquesta remota possibilitat serien de «caràcter lleu i localitzat», per la qual cosa no es creu que hagi existit una situació de perill greu. Però no descartava la possibilitat d’exposició interna d’un adult a una quantitat de radiació superior als límits legalment establerts.

El març de 2009, el CSN va realitzar l’informe final. En el mateix es descriu el succés i analitza els diferents aspectes radiològics, així com les dades derivades de la recollida de partícules radioactives. Una de les conclusions és l’absència d’impacte real significatiu sobre les persones, ja siguin treballadors o públic extern. Sí que va existir un «teòric potencial risc», però fora dels límits penals.

Informes pericials

Per la seva part, un professor de la Universitat de Barcelona va declarar respecte les partícules trobades a la riba més llunyana de l’Ebre. Va considerar que no havia existit cap risc d’incidència radiològica, ni per a la població ni per al medi ambient.

Un altre informe pericial d’un professor de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre l’emissió de partícules durant l’incident de novembre de 2007, va descartar que se superés el límits legals establerts, i que no va haver-hi risc per a la salut de les persones. Va recordar que van fer prop de 3.000 mesuraments radiològics a treballadors entre desembre de 2007 i març de 2008 «i no es va detectar cap presència de contaminació radiològica corporal».

Comentarios

Lea También