Astilleros Nicolau comença amb el procés d’implantació d’indústria 4.0

Abans d’aquell fatídic mes de juny de 2018, Astilleros Nicolau, ja havia complert mes de cent anys d’història. Tenia quatre naus a la carretera que uneix el municipi del Poble Nou del Delta fins Sant Carles de la Ràpita. Però un incendi fortuït a poca distància, en uns terrenys propers, els va sorprendre. Comptava amb una plantilla de sis treballadors i es constituïa com una de les empreses amb més renom de Catalunya i d’arreu d’Espanya. Exportava a països estrangers, principalment al continent africà; essent un dels majors distribuïdors d’aquest sector. «Quan es produí l’incendi ens trobàvem en un dels millors moments, com moltes empreses que en aquells anys començaven a sortir de la greu crisi que havia sofert el país», explica el seu directiu Miquel Nicolau. 

Miquel pensa que allò els va servir per ser més ambiciosos. «Si no hagués passat el que va passar, potser ara moltes de les coses que hem fet, no les haguéssim aconseguit», explica el més jove dels Nicolau.  

Arran de l’incendi, es reubicaven en unes naus de 1.200 metres quadrats cedides per Ports de la Generalitat. D’aquesta manera van poder reiniciar la seva activitat. 

Tot i que les ferides encara estan obertes, la generació dels Nicolau, miren cap endavant i són optimistes. A més dels molts dels projectes que tenien quasi enllestits, perdien més d’un segle d’història. Una de les drassanes amb més història del territori. «Això ens va servir per a veure que havíem de tirar endavant i ser més competitius», explica. «Abans podien fabricar 8 models de pesca professional i 3 d’aqüicultura, però es van cremar tots els motllos amb l’incendi», diu en Miquel. 

Ara amb la tecnologia 4.0 poden fabricar infinitat de models adaptats a cada client. 

La història 

Tot començava un 1 d’octubre de 1.917. Miquel Nicolau Ferré fou encarregat per a construir una embarcació pesquera. En menys d’un any, fruit de l’esforç, coordinació amb els seus treballadors, i dedicació, naixia la Teresa. Miquel recorda com el seu avi i el seu pare ho explicaven com si el temps no passes. La història de la Teresa es retrata a «Naufragis a la mar de l’Ebre», de Lluís Millan, comenta. 

Quan es va fer la tradicional avarada del vaixell es va enviar riu avall fins que arribés a Sant Carles de la Ràpita, on es van perfilar els últims detalls. 

En el transcurs de la història, naixia el Miquel Nicolau Castell, la segona generació dels Nicolau, qui continuà treballant a les drassanes del seu pare. Però poc a poc va anar descobrint la seva passió pel ferro forjat. Portava la part mecànica per construir ferratges navals. Empenta que el va portar a disposar de l’únic taller de ferro a la zona, on feien claus, peces al torn, rosques especials ,etc. Una activitat en la que fabricava peces per a plataformes petroleres. Tota una prova de rigor i professionalitat. També va ser distribuïdor de motors Larran-Diesel. 

Amb la tercera generació, venia Miquel Nicolau Altés. A principi dels 80 va decidir posar en marxa la seva pròpia empresa de drassanes. Construïa embarcacions de polièster reforçat amb fibra de vidre, essent pioner a tot el territori. Amb ell ja eren tres generacions pioneres dintre el món de les embarcacions. El seu besavi, el seu pare, i el mateix, el Nicolau Altés.

Miquel Nicolau Salido, té 35 anys, es enginyer naval, i es qui actualment dirigeix la empresa. Es la quarta generació d’Astilleros Nicolau. Ho fa des de fa més de 10 anys.

Indústria 4.0

Actualment, Astilleros Nicolau, compta amb una plantilla de 9 treballadors. Tres més que abans de l’incendi. «Poc a poc hem anat guanyant en molts aspectes. A dia d’avui, hem aconseguit més treballadors i fabriquem una mitja d’11 embarcacions que tenim enllestides de 4 a 8 mesos aproximadament, depenent del tipus de model». A més tenen previst augmentar la plantilla durant els darrers mesos. «Dintre poc hi haurà 12 treballadors», explica Miquel. 

Durant la nostra visita a la nau en Miquel ens ensenya una de les embarcacions que ha d’estar finalitzada per al 2.020. Es tracta d’un vaixell de 15 metres d’eslora, encomanat pels Germans Rosales, família de pescadors de Sant Carles de la Ràpita. 

Amb aquests cent anys d’història, els Nicolau han fabricat 292 embarcacions. Són líders amb la construcció de vaixells pesquers i aqüícoles de tota Catalunya. «Hem mantingut la majoria de clients en cartera de comandes», explica Miquel.  Properament estaran presents al Saló Nàutic de Barcelona per continuar promocionant-se. 

El directiu explica les noves propostes que han de garantir la sostenibilitat del medi ambient. Les últimes embarcacions amb laminat al buit estalviaran més combustible i seran més permissives. A més, han començat a ampliar la seva gama de serveis al sector ferroviari, automoció, eòlic i altres sectors industrials que utilitzen aplicacions de materials compostos. 

Una tècnica que ja està en procés d’implantació es la 4.0, amb sistemes de producció amb maquinària de fresadores 3D en CNC. Aquesta tècnica serà més competitiva, perquè permet fer les comandes personalitzades. El que els fa guanyar terreny al món del mercat naval. «A dia d’avui amb la tecnologia 4.0 poden dissenyar molts models diferents d’embarcacions» i continuar essent els més ràpids del Mediterrani. L’any vinent esperen poder aplicar la impresora 3D.

El fet de no estar al dia, de no treure nous models fa que no tinguis protagonisme al mercat naval. Els Nicolau creuen en aquella famosa frase d’Enstein «No pretendas que las cosas canvien si haces siempre lo mismo», cal aplicar-la. 

Innovar és important per guanyar-se un lloc al mercat i ser líder. «Mai hem deixat d’innovar, sempre hem estat pioners en alguna cosa». 
Cent anys que han passat a la velocitat de creuer. Ara només resta saber si els Nicolau continuaran amb la cinquena generació. El temps dirà.