Batea: Els porxos del carrer Major, espai de mercat

Després de més de quatre segles de dominació àrab, els termes de Batea i d’Algars es van conquerir i repoblar després de l’ocupació de la serra de Prades, les rodalies del Montsant i les ciutats de Lleida i Tortosa. A l’any 1153 el lloc de Batea consta per primer cop en un document de donació de Ramon Berenguer IV als templers de Miravet: «castrum de Algars et castrum de Bathea, cum terminis sibi pertinentibus». L’any 1205 els templers atorguen a Batea una primera carta de poblament amb l’establiment de 60 nous pobladors. Amb l’extinció de l’orde del Temple a l’inici del segle XIV, Batea passa al domini de l’orde de l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, formant part de la Batllia de Miravet.

L’urbanisme del centre històric conserva les traces de la vila medieval fortificada, amb restes del recinte murallat des de la part més elevada ocupada per l’antic castell, els actuals carrers de Dalt, de la Vila Closa i part de l’església de Sant Miquel. El carrer Torelló amb els portals de l’Àngel i de Cal Llarg és el perímetre meridional d’aquest recinte. Al sud-est segueix per l’actual carrer de Sant Roc fins al portal del mateix nom al costat de l’edifici de l’ajuntament davant la primitiva plaça Vella, a l’inici de la pujada del carrer Major. Seguint el recorregut aproximat del carrer Gaudí, continuava a ponent pel carrer de l’Algars amb la torre del Castellà fins a tancar el recinte amb el portal de la Vila Closa tocant el castell.

Batea és un nucli urbà carregat d’història, amb edificis de remarcables valors patrimonials i un paisatge urbà d’excepcionals vistes i recorreguts. En són exemple els espais porticats del carrer i plaça Major, els portals d’entrada a la vila i els perxes que cobreixen bona part de l’entramat d’estrets carrers de traça ortogonal. El carrer Major és l’eix principal en sentit descendent des del castell, vertebrant els carrers en una quadrícula sensiblement regular.

A la cantonada de l’inici de la baixada del carrer Major amb el carrer de l’Església es troba un edifici de planta baixa porticada sobresortint de l’alineació del carrer, amb un gran arc central i dos laterals de mig punt de carreus escairats. El seu porticat sustenta una planta superior destinada a habitatge i les golfes, exemple d’arquitectura d’un accentuat caràcter medieval.

Baixant pel carrer Major, ens sorprendrà l’entrada al carrer de l’arc sense sortida i emmarcat amb un perxe, que junt amb els situats a les cantonades entre els carrers de Sant Miquel i de la Palla paral·lels al Major, els del Cavallers i del Centre transversals, configuren un excepcional conjunt de perxes coberts amb arcs apuntats. Unint les plantes superiors dels habitatges, serveixen per aixoplugar els vianants i defensar la població en períodes bèl·lics amb un entramat de passos elevats entre edificis sense necessitat de passar pel carrer.

La part central del carrer Major entre els carrers dels Cavallers i del Centre està porticat a cada un dels seus costats, uns espais que perllongaven la botiga i l’obrador dels comerciants i artesans durant els dies de fira anual i del mercat setmanal. Els dos porticats confrontats envaeixen considerablement l’amplada de l’estret carrer, creant un àgora de mercat molt atractiu per la seva visibilitat al llarg del carrer a través dels arcs laterals.

Aquest tram de carrer és exemple d’un urbanisme medieval que crea àmbits ambigus, a mig camí entre l’interior i l’exterior de la casa construïda, creant efectes d’ombra i llum, singularitat i punt d’atracció pel vianant. Des de l’espai porticat ben pavimentat i resguardat es podia mostrar l’obrador de l’interior de la planta baixa, on s’elaboraven els productes per vendre als porxos, convertits en un espai ambivalent, el més públic de la casa obrador i el més privat del carrer. L’entrada de la casa era la botiga o el taller visible des de fora i prolongat a l’espai porticat, per poder mostrar i vendre els productes als veïns i persones de fora vila en dies de mercat.

Quasi tots els trams porticats tenen alçades reduïdes i diferents seguint el parcel·lari de cada casa, inicialment de dues plantes d’alçada i golfes. Les arcades conserven dovelles laterals amb incisions per a aguantar els elements de suport de les parades del mercat. El paviment del carrer amb pendent descendent cap a la plaça de Catalunya es converteix sota els pòrtics amb esgraons, seients o replans, amb una clara funcionalitat per afavorir l’activitat mercantil.

A la cantonada del carrer Major amb el d’en Perera es troba la capella de la Mare de Déu del Portal, on s’hi venera la patrona de la Vila. Seguint el costum de protegir els portals amb una imatge religiosa, aquesta havia presidit el portal d’Aragó que tancava la vila closa pel carrer d’en Perera. La petita capella de la Mare de Déu del Portal d’estil barroc es construeix l’any 1698 amb una gran ornamentació i una cúpula central de grans dimensions que sobresurt del perfil de les teulades del poble. L’elegant portalada, l’exuberant decoració de l’interior i la gran dimensió de la cúpula que la cobreix manifesta una excel·lent arquitectura barroca i acull la imatge de la Mare de Déu del Portal, que protegeix i dóna la benvinguda als visitants de Batea a la porta d’entrada de la vila medieval.