Más de Ebre

Batea: Plaça de Catalunya, imatge de modernitat

Espais urbans carregats d'història, cultura i relacions socials

Joan Figuerola

Whatsapp
Plaça de Catalunya, amb l’entrada del carrer Major al fons. FOTO: Joan Revillas

Plaça de Catalunya, amb l’entrada del carrer Major al fons. FOTO: Joan Revillas

La plaça de Catalunya  de Batea se situa a l’antic descampat de planta triangular amb el vèrtex davant del carrer Major d’entrada a la vila emmurallada, donant la benvinguda als viatgers que arribaven pel camí de Tortosa al portal de Sant Roc. Es tractava d’una gran esplanada anomenat Pla dels Corrals amb una bassa i abeuradors dels animals de tracció. La plaça anomenada als inicis plaça Vella, s’acabava amb el tancament murat que unia el portal de Sant Roc amb el carrer Gaudí arribant al carrer de l’Algars. Amb el progressiu creixement de Batea desapareix la bassa i aquest espai es converteix en la nova façana urbana a l’entrada de la població. 

Els dos costats confrontats de la plaça inicial tenen uns espais porticats que enllacen amb els del primer tram del carrer Major fins arribar a la cantonada del carrer del Centre. Un espai porticat en continuïtat entre el carrer i la plaça i que convida a penetrar al carrer principal de la vila medieval d’intensa vida de mercat. El porticat segueix la tipologia d’arcs rebaixats o apuntats de carreus ben escairats, alguns amb enjubs o contraforts per absorbir les empentes dels edificis cap al carrer i coberts amb forjats de bigues de fusta adaptats als diferents nivells de les cases que sustenten.

Als segles XVIII i XIX s'edifiquen moltes cases senyorials a la població de Batea

Un petit esgraó separa el paviment interior del pendent exterior de la plaça, amb els diferents nivells d’entrada a cada casa units per esgraons. Molts d’aquests edificis bastits entre els segles XIV i XVI conserven l’elegància de les cases benestants medievals i renaixentistes que pertoca a un espai preeminent i d’entrada a la població.

Són edificis d’una o dues plantes per l’habitatge i la planta de les golfes de finestres més petites, amb les façanes de carreus ben escairats, brancals de portes i finestres motllurats, balcons de llosanes de pedra treballada amb baranes de forja.

Presideix la plaça la casa de la Vila bastida entre els segles XIII i XIV, amb un porticat a la planta baixa de tres arcs de mig punt sobre pilastres de carreus i dues plantes amb ampliacions i reformes posteriors. Corona l’edifici un rellotge monumental de dues esferes, unes campanes procedents de l’església de Pinyeres i un relleu de l’escut municipal amb la data de 1856. La planta baixa es coneixia com «lo pes», el lloc on es pesaven les mercaderies mitjançant balances romanes i es mesurava la longitud dels productes de venda per determinar-ne el seu valor.

Casa vuitcentista a la cantonada amb l’antic portal de Sant Roc. FOTO: Joan Revillas

Els segles XVI i XVII és un període de moltes guerres i epidèmies a Batea amb un important estancament econòmic i demogràfic de la població, sobretot durant la Guerra dels Segadors, pel fet de ser un lloc fronterer entre Aragó i València. Amb el segle XVIII torna la prosperitat econòmica i demogràfica perduda, amb un fort creixement dels conreus de la vinya, cereals, olivers i ametllers. En aquest moment s’edifiquen moltes cases senyorials, la població sobrepassa els límits de la vila closa amb un extens creixement urbà i l’inicial plaça Vella de planta triangular s’obre cap a llevant per configurar el nou espai de l’actual plaça de Catalunya.

La construcció de la nova església parroquial de Sant Miquel en substitució de la primitiva romànica a la part més alta tocant l’antic castell, és una manifestació d’aquest bon moment de Batea. Es basteix l’any 1764 pel mestre Francesc Melet amb un llenguatge barroc i una façana ja neoclàssica, amb tres portalades entre pilastres i la gran imatge de Sant Miquel com a remat del gran timpà. És un temple de grans proporcions amb una planta de creu llatina, creuer, cúpula, cimbori i el campanar de planta octogonal al costat esquerre, amb grans obertures per les campanes i balustrada a la coberta superior.

L’interior del temple és una gran sala de planta basilical, amb tres naus separades per files de pilastres de capitell corinti i una gran cúpula de mig punt al creuer. Destaca la portalada renaixentista recuperada de l’església antiga ara situada a l’accés de la Capella del Santíssim i la pila baptismal monolítica que se suposa del segle XIII de l’anterior església gòtica.

Bona part de les cases bastides a la plaça de Catalunya són una manifestació de la dinàmica activitat constructiva dels segles XVIII i XIX a Batea. Són edificis de grans dimensions de façana ordenada amb brancals de carreus treballats, balconades motllurades i baranes de forja, una arquitectura popular culte que manifesta la voluntat de ser la vila predominant a la comarca de la Terra Alta.

Del conjunt d’edificis de la plaça destaca la casa porticada en cantonada amb el portal de Sant Roc, amb tres trams d’arcs d’una alçada no excessivament alta seguint la línia dels arcs apuntats medievals de la casa veïna. La seva proporció, el llenguatge clàssic i el porticat de la planta baixa, recorda la nova arquitectura de les places porticades vuitcentistes que es construeixen en diverses ciutats de Catalunya a finals del segle XIX. Aquest edifici de dues plantes i golfes, amb obertures motllurades, faixes marcant els forjats, cantonades de carreus i estuc emmurallat als paraments de façana, reflecteix la imatge de modernitat que Batea vol donar a la plaça de Catalunya, un espai de mercat i porta d’entrada a la vila.

Temas

Comentarios

Lea También