El Bisbat, Generalitat i Ajuntament negocien el futur dels Reials Col·legis de Tortosa

El Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties és propietat del Bisbat de Tortosa i acull l’Arxiu Històric des de fa 22 anys

11 abril 2019 08:47 | Actualizado a 11 abril 2019 09:32
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Incertesa sobre el futur del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, l’edifici més representatiu del conjunt monumental dels Reials Col·legis de Tortosa, la joia del Renaixement català. El Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties és propietat del Bisbat de Tortosa i el conveni de cessió pel qual l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre hi té la seu en aquest edifici històric fa anys que ha acabat. Ara, el Bisbat de Tortosa, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament es troben en negociacions per determinar el seu futur.


Tant el Bisbat de Tortosa com el Departament de Cultura han confirmat al Diari que el conveni de cessió va acabar fa anys i que per tant redactar-ne un de nou i arribar a un acord és un assumpte d’urgència i que «preocupa molt». I és que el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties és un dels edificis monumentals més destacats i singulars del riquíssim patrimoni històric tortosí. 

Segons ha pogut saber el Diari, la darrera reunió celebrada entre les tres institucions fou el 22 de febrer, quan la Generalitat va oferir una proposta al Bisbat. Ara cal esperar que s’arribe a un acord per concretar el futur de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, que hi és des de l’any 1997 i que pateix problemes d’espai. Ja el Diari l’any 2000 anunciava que necessitava una ampliació per la quantitat de quilòmetres de documentació de què disposa, entre els quals peces de gran valor com el còdex del Llibre de les Costums del segle XIII, les Constitucions de Catalunya del segle XV i una ampla hemeroteca de premsa local. 


«Necessitem tancar un altre conveni, ni que siga provisional. Però aquesta situació d’impàs s’ha de solucionar», declara el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Ferran Bladé. «Però ara per ara estem negociant-hi, no hi ha res segur. Encara no podem afirmar res». No obstant, la voluntat de la Generalitat i de l’Ajuntament de Tortosa és, segons Bladé, continuar a l’edifici i després valorar «les possibilitats de futur col·laborant amb el Bisbat».

Abans de la crisi econòmica es va plantejar la possibilitat de construir un nou arxiu al Polígon del Baix Ebre o que fins i tot s’establís en un altre municipi. «Però ara mateix no s’aposta per traslladar l’arxiu a un altre lloc», afirma Bladé. 

De posar-se d’acord, s’estudiaria actuar per mantenir l’edifici, ja que necessita algunes actuacions, com a la sala d’actes. «La Generalitat aposta pel manteniment de l’edifici, que és històric i pateix d’alguns problemes estructurals», expressa el director. 

Tot seguit també es podria estudiar la possibilitat d’ampliar l’Arxiu Comarcal amb un edifici annex situat en una parcel·la just al costat, a tocar de l’Escola Oficial d’Idiomes. Es podrien fer uns accessos amb relativa facilitat i això donaria solució a la manca d’espai de l’arxiu. Fins i tot en aquesta parcel·la es van realitzar prospeccions arqueològiques per determinar si seria possible una edificació, i així és. 

«És un arxiu molt important i en un futur encara ho haurà de ser més. Nosaltres i l’Ajuntament apostem per la continuïtat, però ara mateix estan obertes les negociacions», conclou.

Joia monumental de la ciutat
El conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis de Tortosa constitueix l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. Al segle XVI la ciutat va viure un moment d’efervescència cultural i humanista i d’esplendor econòmica. La funció inicial fou l’educació dels moriscs i, posteriorment, dels fills de famílies sense recursos. El conjunt el formen tres edificis. Al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, que és propietat del Bisbat de Tortosa, hi destaca l’impressionant pati i el fris decoratiu esculpit que serveix de barana al segon pis amb les efígies i els escuts dels matrimonis reials de la Corona d’Aragó. Des de fa 22 anys acull l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, que pateix problemes d’espai des de gairebé els inicis. Entre les peces més valuoses que protegeix hi ha el còdex del Llibre de les Costums, del segle XIII.

Comentarios
Multimedia Diari