Busquen a l’Aldea els primers agricultors del delta de l’Ebre

Un equip d’arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre han iniciat les excavacions arqueològiques al jaciment de Cuba, a l’Aldea, com a primer punt d’aquest projecte d’investigació pel coneixement de les primeres societats agrícoles, al període neolític, a la zona del tram inferior del riu Ebre. 

El projecte contempla d’una banda la realització de l’inventari, documentació i anàlisis dels materials del fons del Museu de les Terres de l’ebre i, de l’altra, a partir dels resultats obtinguts en la primera fase, la realització de sondeigs i excavacions arqueològiques, a fi de poder obtenir dades inèdites que ajudin a la reconstrucció històrica. 

L’objectiu d’aquestes excavacions és actualitzar el coneixement d’un període històric molt important per a la humanitat: el canvi d’un sistema de vida caçador-recol·lector a un d’agrícola i ramader. 

El projecte de recerca arqueològica de la UAB i el Museu de les Terres de l’Ebre porta per nom «Rius, assentaments i mineria prehistòrica: recerca a les valls del Ter, Ebre i Gava». 

«A tots els deltes mediterranis, el del Nil, el del Po, el de la Camarga, es coneix sobre aquests primers pobladors. Aquí no. Per això és tan important aquest projecte», va destacar ahir Àlex Farnós, director del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. 

Cal recordar que als anys 50 i 60 Francesc Esteve ja va excavar i investigar les restes arqueològiques d’aquest període, sobretot localitzades a les terrasses entre Amposta i Tortosa. Però des de llavors, no s’havia tornat a excavar. 

En aquest sentit, el director ha mostrat el terreny del jaciment de la Cuba, amb còdols. «Tots sabem que de còdols a un delta no n’hi ha. Aquesta zona per tant seria formada, abans de la formació del delta de l’Ebre, per antigues illes o illots». 

Aquests illots van permetre l’assentament humà. Farnós n’ha concretat tres de connectats: el de Cuba, la punta de l’Abat i l’ermita de l’Aldea.
El projecte preveu intervencions no només a l’Aldea sinó també a Aldover, Amposta, Freginals, Benifallet i Móra la Nova. 

El director de la intervenció a l’Aldea, Salvador Pardo, ha explicat que el jaciment de Cuba data de l’any 9.000 abans de Crist i que els sondejos realitzats porten a situar l’ocupació d’agricultors i ramaders cap a l’any 5.600 abans de Crist. 

«Quan s’inundaven les terres del costat, aquesta zona no, de forma que era un lloc on obtenir recursos i tot fa indicar que també hi hauria agricultors i ramaders», explica. També en aquesta línia s’expressa Miquel Melisc, catedràtic que dirigeix la investigació. «No es coneixia res del substractes i ara la novetat és que busquem el poblat, les formes de l’hàbitat».

Per tot plegat, l’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, ha fet un agraïment a la UAB i al Museu de les Terres de l’Ebre per portar a terme aquest projecte que «ens indica que l’Aldea és un lloc orígen de població al Delta de l’Ebre».