Cemex presenta la restauració de les pedreres de Campredó

Imitarà el relleu natural de l´entorn amb una tècnica pionera tot recuperant l´espai de biodiversitat original

19 mayo 2017 21:26 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Ahir a Campredó es va presentar el Projecte de Restauració Ecològica Integral de les tres pedreres d’argila que actualment té en propietat Cemex.

El pla de restauració reconstruirà l’ecosistema de la pedrera partint de la imitació del relleu natural dels terrenys, amb una innovadora aplicació anomenada Geo Fluv, consistent en la construcció de relleus més estables enfront de l’erosió dels sistemes de restauració minera tradicionals.

A la presentació del projecte van ser-hi presents el conseller d’Interior, Jordi Jané; el president i conseller delegat de Cemex, Jaime Ruiz; el director d’Operacions de l’empresa a Catalunya, Francisco Iniesta, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, entre altres representants.

Les pedreres de Campredó (Aurora, Pastor I i Pastor II) són les úniques explotacions mineres de Catalunya que participen en el Programa LIFE Biodiversitat de la Unió Europea i el projecte comptarà amb la col·laboració d’equips de les universitats de Barcelona, Saragossa i la Complutense de Madrid.

L’actuació té una durada de cinc anys. El pressupost global és d’1,8 milions d’euros, 1,1 milions dels quals aporta Cemex i l’import restant el programa LIFE.

També per evitar les habituals crescudes d’aigua del barranc de Roca-Corba que han produït inundacions a la C-42, l’actuació preveu que la pedrera Pastor I albergue una llacuna permanent per canalitzar el cabal d’aigües.

Ruiz va apuntar que es tracta d’una restauració puntera des del punt de vista tecnològic i que l’actuació resultarà un mirall per a altres projectes futurs.

«L’impacte de les infraestructures sobre el territori ha de ser clarament compatible», va concretar el conseller Jané, tot remarcant la col·laboració publicoprivada del projecte i que cal seguir treballant mútuament de cara al futur perquè el projecte no es quede sol en una inversió més.

«És una actuació modèlica des del punt de vista científic que millorarà la qualitat de vida de l’espai», també va puntualitzar Ferran Bel. «La zona fins i tot quedarà millor que abans de l’actuació».

Comentarios
Multimedia Diari