Científics de l’IRTA censaran i protegiran les nacres del Delta

L’organisme de la Ràpita i altres entitats aconsegueixen finançament a través d’un campanya de micromecenatge per iniciar projectes per a la supervivència de l’espècie a les dues badies

25 marzo 2020 11:50 | Actualizado a 25 marzo 2020 12:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

A principis de febrer, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Ràpita, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, la Universitat de Barcelona i el grup VIMAR van iniciar una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami per recollir finançament per protegir les nacres del delta de l’Ebre. Ara, han assolit els primers 8.000 euros per tal d’iniciar els projectes per a la supervivència d‘aquesta espècie.

La nacra és l’espècie de mol·lusc bivalve més gran de la Mediterrània. Actualment es troba en perill crític d’extinció per culpa d’una malaltia provocada per un protozou que causa mortalitats properes al 100% de les poblacions. Les úniques poblacions supervivents a les costes espanyoles es troben al delta de l’Ebre i al Mar Menor.

És per això que els científics volen que la zona del delta de l’Ebre esdevingui un santuari per a les nacres facilitant, en un futur, la recuperació de l’espècie a la Mediterrània. Els investigadors han localitzat poblacions de nacres sanes, i volen afavorir la seua protecció, consolidació i expansió.

«Tot i que en un principi volíem recaptar una xifra més alta, estem molt contents d’haver aconseguit aquesta primera prova pilot i seguirem demanant finançament a projectes estatals i europeus. És molt important. Almenys ara podrem començar a treballar, i la campanya ha servit per fer difusió d’aquesta espècie, ja que molta gent no la coneixia», valora al Diari la investigadora de l’IRTA Patricia Prado.

Així, un dels plans d’acció serà el rescat d’individus juvenils de nacra atrapats a poca fondària a les barres de sorra, on estan exposats a la dessecació i a rebre cops de les barques que hi transiten, i trasplantar-los a una major fondària en zones adjacents. S’estima que hi ha uns 2.000 exemplars susceptibles de ser traslladats.

«A la badia dels Alfacs hi ha una barra de sorra que queda emergida i hi ha molts exemplars que estan en perill, perquè estan creixent i podrien sortir fora de l’aigua quan hi ha marea baixa. El seu creixement esta compromès. Els hem de posar més al fons perquè puguen sobreviure», detalla Prado. Així mateix als Alfacs, on la nacra ha patit una gran mortalitat, els científics han localitzat individus resistents. «Hem comptat uns 25 en una hectàrea. Aquests individus ja es poden reproduir, però estan exposats al xoc de les embarcacions. Si els podem rescatar i posar en espais més segurs o en una zona d’accés restringit a la navegació podrem ajudar a recuperar l’espècie», afirma la investigadora.

També a la badia del Fangar el Glòria va causar efectes molt negatius sobre l’espècie. «Allí encara no hem anat a localitzar poblacions, així que cal fer recerques i censos de les nacres en aquesta badia».

El projecte ‘Ni una nacra menys’ vol continuar recollint finançament. «Com més tinguem, més avançarem», conclou Prado.

Comentarios
Multimedia Diari