Clam dels set pobles del Delta contra ‘l’Estratègia’ de l’Estat per al territori

Amposta, la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla aproven una moció en plens simultanis

M. MILLAN

Whatsapp
Treballs de transport de sorres ahir a la platja de la Marquesa, al terme de Deltebre. FOTO: JOAN REVILLAS

Treballs de transport de sorres ahir a la platja de la Marquesa, al terme de Deltebre. FOTO: JOAN REVILLAS

Els set municipis del Delta de l’Ebre van celebrar ahir al vespre plens extraordinaris urgents, de forma simultània, per rebutjar el l’Estratègia per al Delta presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i reclamar un canvi de rumb. També van aprovar la moció les juntes de govern de les comunitats de regants de la dreta i l'esquerra de l'Ebre. Un fet qualificat d’històric des del territori i que reforça el front comú de la Taula de Consens pel Delta, l’ens que agrupa ajuntaments i  regants en la defensa del futur d’aquest espai amenaçat.

La moció aprovada a Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla, denuncia «la inacció històrica per part de les administracions competents, que ha causat que durant tots aquests anys la línia de costa del Delta de l’Ebre hagi anat retrocedint davant la mirada impotent de les persones que estimem aquest territori»; un fet que es va posar encara més de relleu amb el temporal Glòria, del passat mes de gener.

En aquest sentit, la Taula de Consens ha acordat i detallat al Pla Delta les línies mestres per mantenir al màxim la morfologia actual de la zona i lluitar contra la regressió, i demana a l’Estat i la Generalitat consens i decisió per actuar-hi de forma urgent. Però, mentre la Generalitat compta als pressupostos d’enguany amb 6 milions d’euros per actuar al Delta que encara no ha invertit, el pla o Estratègia Delta presentada la setmana passada pel Ministeri per a la Transició Ecològica ha suposat una «autèntica decepció». «No només no s’incorporen les propostes consensuades al Pla Delta, sinó que va en contra de les seves premisses fonamentals en el cas, per exemple, del manteniment de la morfologia», remarca la moció.

També denuncien la «desaparició» en el nou pla d’alguns projectes ja contemplats des de fa anys i que al parer de la Taula serien molt beneficiosos, com els camins de guarda de les badies dels Alfacs i el Fangar. Però de forma especial, la moció denuncia la intenció de l’Estat de crear un «nou domini públic retrocedint 500 metres a la platja de la Marquesa o 450 metres a la Platja de l’Alfacada»; o la voluntat que «la inundació prevista a llarg termini per al Delta acabi convertint en hàbitats naturals el que a dia d’avui són camps d’arròs», uns objectius que es qualifiquen de «totalment inacceptables».

Per últim, la moció també denuncia el que consideren falta de recursos suficients per actuar a la zona, tenint en compte la dotació dels fons extraordinaris europeus.

Els acords presos pels ajuntaments es faran arribar al Ministeri per a la Transició Ecològica i la presidència del govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats i al Senat, així com als respectius grups parlamentaris, al departament de Territori i Sostenibilitat i la presidència de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als respectius grups parlamentaris.

Reconduir el pla

Els ajuntaments deltaics compten amb governs de diferent color polític, també del PSC en el cas de Sant Jaume d’Enveja. L’alcalde de la població, Joan Castor Gonell, és menys crític que els seus homòlegs amb la proposta del Ministeri que dirigeix la també socialista Teresa Ribera, però assegura que cal reconduir el pla i canviar alguns dels aspectes especialment polèmics, com és el cas de la retirada de 500 metres de la zona de Domini Públic Marítim Terrestre en alguns punts concrets. «Des del ministeri estan oberts a les nostres propostes i encara hi ha temps per reconduir-ho», assegura.

Per la seva banda, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, remarca la importància del consens en aquest àmbit i reclama de nou una bilateral Estat-Generalitat per acordar les actuacions necessàries sobre el terreny. «Els problemes del Delta no s’aturen i hem perdut dos mesos vitals», afirma.

Temas

Comentarios

Lea También