Comença l'estesa de la línia elèctrica submarina al Trabucador

El projecte per canviar la línia elèctrica de pals de llum de la barra del Trabucador per una submarina ha iniciat ja la tercera fase amb l'estesa de cablejat al llarg de 4,6 quilòmetres de la badia dels Alfacs. Aquesta és la part més espectacular de l'obra ja que els bussos s'encarreguen de submergir fins a 52 tones de cable, des d'un vaixell on hi ha les bobines. El cable s'enterra a un metre de profunditat mitjançant el mètode menys invasiu per al medi aquàtic, l'anomenat postrenching amb bomba de succió. L'objectiu és que a principis de març s'acabin les obres i que poques setmanes després la línia pugui estar operativa. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha visitat aquest dilluns l'estat dels treballs, acompanyats de dirigents d'Endesa i d'Infosa, empresa que gestiona les Salines de la Trinitat.

Tot i que aquest estiu encara es podrà veure la típica imatge dels pals de llum travessant la barra del Trabucador, la línia ja no tindrà corrent. Endesa té previst tenir operativa la nova línia elèctrica submarina durant el mes de març després que l'estesa de cablejat que ja ha començat acabi d'aquí a un mes i mig aproximadament. S'ha fet amb una mica més de retard del que estava previst perquè les darrers proves de turbidesa de l'aigua es van fer a finals de novembre després que l'equip de biòlegs, d'una empresa externa, acabés el trasllat de les nacres que es trobaven al llarg del recorregut on ara s'està estenen el cable a uns 100 metres de distància.

L'actuació d'estesa de cablejat es divideix en quatre trams de poc més d'un quilòmetre cadascun. Dos es troben dins el mar i els altres dos són propers a la costa, a les salines de la Trinitat i a l'oest del canal de Sant Pere, on es troba la seu de l'IRTA, i on es farà de forma manual. L'estesa del cable, fet a Vilanova i la Geltrú i d'uns deu centímetres de diàmetre, es fa des d'un vaixell que compta amb una retroexcavadora, un equip de dragatge i radar, i des d'on es desenrotlla el cable que conté cadascuna de les bobines i que va pràcticament en línia recta a excepció de la zona on hi ha les muscleres. Des de l'aigua, un equip de biòlegs bussejadors guien el cable de mitjana tensió fins al fons marí, on reposarà fins que s'hagin estès els 4,6 quilòmetres de cablejat. Un cop fet, es començaran a fer els empalmaments.

El darrer pas serà enterrar la línia dissenyada per suportar el seu propi pes, les tensions i les curvatures pròpies del procés d'instal·lació, mitjançant el procediment de postrenching amb bomba de succió. Aquesta tècnica és la més respectuosa amb el medi aquàtic, ja que permet l'excavació del fons marí mitjançant la col·locació de la pròpia canal per on es succionarà i s'evacuarà el sediment, de manera que la conducció ja quedarà enterrada.

El desmantellament, pendent de Costes de l'Estat

Tot i que Endesa preveu que la nova línia submarina estigui operativa a finals de març, després d'un període de proves, el desmantellament de l'actual línia aèria que subministra les salines de la Trinitat haurà d'esperar uns mesos. El Parc Natural del delta de l'Ebre no permet fer obres des del març fins al setembre per no provocar impactes en la nidificació d'aus i, per tant, fins a la tardor, la direcció general de Costes del Ministeri no podrà retirar els pals de llum. L'actuació comportarà una millora ambiental i paisatgística de la barra del Trabucador, un istme que ha estat declarat d'especial valor ecològic tant per l'Administració municipal com per la Generalitat.

La instal·lació del cable subterrani suposa una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa assumirà un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat el 20% restant. A més, Endesa ha invertit 110.000 euros més en la contractació d'una empresa mediambiental que, a través d'un equip de cinc biòlegs, han dut a terme una sèrie de mesures excepcionals per reduir l'impacte dels treballs sobre la comunitat vegetal de Cymodocea nodosa, una alga marina catalogada com a espècie d'especial interès per l'Estat i la Generalitat, i de les nacres 'Pinna nobilis'. Les nacres traslladades uns 100 metres més enllà han aconseguit un alt índex de supervivència, i seran controlades durant pràcticament dos anys.

En la visita als treballs d'aquest dilluns, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha destacat el projecte com a exemple de col·laboració público-privada entre empreses com Infosa -que explota les salines- i Endesa i les administracions. A més, ha posat de relleu que l'obra s'estigui duent a terme des d'un alt control i respecte mediambiental per protegir el paratge del Parc Natural del delta de l'Ebre, així com fer-ho compatible amb el sector productiu dels musclaires. Baiget ha estat acompanyat durant la visita per la directora general d'Endesa a Catalunya, Isabel Buesa; el president d'Infosa, Feliu Sucarrats; el gerent d'Infosa, Joan Sucarrats; el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès; l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós; i el director general d'Energia i Mines, Pere Palacín, entre altres.