Condemnat a dotze anys per violar una adolescent de 13 a Amposta

Un veí d‘Amposta que quan tenia 31 anys va violar una adolescent de tretze ha estat condemnat a dotze anys i tres mesos de presó per la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de Tarragona. A més, se li imposen sis anys més de llibertat vigilada –a complir quan surti de la presó-, a més de pagar a la víctima 30.000 euros d’indemnització. Tanmateix, durant vint anys no es podrà comunicar amb la noia ni apropar-se a menys de 500 metres.

La menor i l’acusat es coneixien de freqüentar els dos –ella amb els seus pares i ell amb la seva parella i el seu nadó– un determinat indret d’Amposta. En aquest context, diu la sentència, el processat es va anant apropant, també mitjançant les xarxes socials, a la menor, que llavors tenia dotze anys. I així fins que es va guanyar la seva amistat.

El processat insistia en què la menor quedés amb ell, li oferia regalar-li alguna cosa pel seu aniversari, li proposava escapar-se per la nit per veure’s i li preguntava com li anava al col·legi. Ella li contestava que no volia quedar. Passat un temps, quan ella ja tenia 13 anys, van quedar en dues ocasions. Només es van veure i parlar.

A la tercera vegada, van quedar per anar a prendre alguna cosa. El 16 de setembre de 2016 ell la va anar a recollir a prop del col·legi on estudiava ella. Amb el vehicle del processat van marxar cap a Sant Carles de la Ràpita. Ell li deia que s’acotxés fins que sortissin d’Amposta perquè no fos vista amb ell.

A Sant Carles de la Ràpita van comprar en un supermercat i després van anar a un bar. De tornada cap a Amposta, va parar el vehicle i va començar a fer tocaments, a la qual cosa ella deia que no volia seguir. I finalment la va violar.

Al cap d’uns dies, un amic i una amiga de la víctima van veure que la denunciant no estava bé, la veien afectada. Ella, finalment, els va explicar què havia passat. I l’amic ho va dir als pares de l’adolescent, que van presentar denúncia el dia 25 de setembre. A la noia li han quedat seqüeles psíquiques.

Una versió «creïble»

Els magistrats, en la sentència, afirmen que les informacions facilitades per la víctima són «plenament fiables», amb «traces de persistència i de coherència incriminatòria». La noia no va declarar durant el judici i es va fer servir la declaració que va fer en el seu dia. No va exagerar els fets, tampoc va sobreincriminar l’acusat. «No solament va narrar els fets descrivint el que havia passat, també va expressar la repercussió que els mateixos li van suposar». També va aportar detalls «molt significatius».

El fet que els pares s’assabentin dels fets als deu dies, alertats pels amics de la menor, fa més creïble la versió de la noia, asseguren els magistrats de l’Audiència Provincial, «ja que allunyen la noia de qualsevol ànim incriminatori aliè a la realitat».

Per la seva part, l’acusat va negar haver quedat mai amb la noia.