Conèixer el passat per comprendre el present

Històricament, Miravet és un punt geogràfic important a les Terres de l’Ebre. La localitat riberenca, gràcies a la seva localització al costat del riu Ebre, ha estat un espai estratègic en diferents períodes de la història, començant pels ibers i seguint amb els musulmans, tot i que és quan s’assenten els templers que aquesta rellevància creix gràcies a la construcció del Castell. Aquesta mateixa fortificació ha estat testimoni d’episodis històrics com la Guerra dels Segadors, la de Successió o la del Francès, però també d’altres aspectes més desconeguts per nosaltres com la vida dels miravetans i miravetanes d’altres èpoques.

Donada la importància de conèixer també aquests aspectes de la història, el miravetà Josep Cañabate, doctor en història per la Universitat de Barcelona va publicar a finals de l’any passat un estudi demogràfic sobre la societat de Miravet en els segles XVII i XVIII. Aquest estudi, que porta per títol «La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII): demografia, societat i economia», té una rellevància significativa, ja que abans mai s’havia realitzat aquest tipus d’estudi centrant-se específicament en aquesta zona geogràfica, ni tampoc s’havia buidat ni treballat l’arxiu des d’aquest àmbit.

Segons Cañabate, «Són detalls que a vegades semblen no tenir importància, però que si no estudiem per què històricament es van fer així, potser no podem entendre per què avui en dia han quedat d’aquesta manera». Executant una necessària tasca arxivística que permet entendre millor la Batllia de Miravet, és a dir, el territori que actualment és Miravet, Rasquera, Benissanet, Ginestar, Pinell de Brai, Corbera, Gandesa, Batea i la Pobla de Massaluca, es busca entendre la història per mirar cap al futur. «Conèixer el passat també ens permetrà articular millor el nostre present», afirma l’autor.

Per poder dur a terme aquesta tasca, Cañabate va posar especial atenció a l’anàlisi demogràfica de l’arxiu parroquial de Miravet per entendre la societat del moment. Malauradament, només existeixen registres a partir de l’aparició dels arxius, durant el Concili de Trento al s. XVI, quan des de Roma es dona l’ordre que totes les parròquies tinguin un arxiu. En aquests hi havia un registre d’actes de matrimoni, de baptismes, que en l’estudi serviran per fer una anàlisi dels naixements i dels enterraments que serviran per comptabilitzar les defuncions. Totes aquestes dades han ajudat a veure i entendre com la societat de l’època evolucionava i com afectaven situacions com guerres o pandèmies. L’objectiu de l’estudi és conèixer com creix la població i com s’ha enfrontat a diferents problemes i adversitats al llarg de la història.

Aquesta investigació a nivell català, produirà un dels estudis centrats en el s. XVIII més grans. «L’estudi és interessant perquè encara no s’havia fet, tot i que es podia fer», i no només vol entendre el creixement i la seva rellevància al llarg de la història, també es busca anar més enllà i analitzar els efectes que provocaren en aquesta diferents situacions com les transformacions socioeconòmiques, l’evolució de la vinya i de la ramaderia. Tots aquests canvis van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais del cultiu i un creixement els nuclis urbans. «És un període de canvis que encara ens afecten actualment. Totes aquestes transformacions socioeconòmiques basades en l’agricultura i part del comerç encara ens influeixen avui en dia», apunta Cañabate.

A més, aquest estudi també permetrà la comparació amb altres similars en diferents zones de Catalunya o fins i tot d’Europa i això podria arribar a formar part d’altres estudis més grans.

La investigació comença a partir del treball de màster de l’historiador i continua com a tesi doctoral. Posteriorment, a finals de 2020 l’estudi va ser publicat per l’editorial Onada Edicions, que busca aprofundir en el coneixement del sud de Catalunya i el nord del País Valencià. «La Batllia de Miravet» forma part de la col·lecció «Biblioteca la Barcella» on totes les obres tracten sobre temes relacionats amb la història, societat, llengua o economia a les Terres de l’Ebre, als Ports, Baix Maestrat, Alt Maestrat, Baix Camp i Priorat. La publicació de l’estudi també va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Miravet gràcies al seu interès històric.