Creen un projecte per produir oli d’oliveres mil·lenàries abandonades

La Mancomunitat Taula del Sénia està impulsant el projecte pioner ‘Olimil’, basat en inventariar les oliveres mil·lenàries abandonades que hi ha al territori del Sénia per tal de poder-les reactivar i posar-les en producció per obtenir oli mil·lenari, del qual n’està creixent la demanda. 
Aquest programa és fruit del treball dut a terme per la Mancomunitat Taula del Sénia i també per l’Associació Territori Sénia sobre la conservació i posada en valor de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia. 

Actualment hi ha més de 5.000 oliveres mil·lenàries inventariades (de més de 3,5 metres de perímetre de tronc a 1,3 del terra), però en els anys de bona collita encara no s’ha arribat a les 1.000 oliveres collides per fer oli certificat Farga Mil·lenària, i enguany ni tan sols a 200. Es creu que moltes de les oliveres mil·lenàries existents, per la seua producció més baixa i les despeses superiors de cultiu, s’han anat abandonant.

«La quantitat d’oli d’oliveres mil·lenàries és molt baixa. Enguany vam passar de 7.500 quilos a 1.500 quilos. La darrera collita ha sigut molt dolenta per diversos factors, i la producció d’oli mil·lenari mai arribarà en quantitat al d’una producció com el d’una Denominació d’Origen Protegida. Però el que estem constatant és que cada cop hi ha més demanda d’oli d’oliveres mil·lenàries», explica el president de l’Associació Territori Sénia, Jaume Antich. 

Segons explica el president, aquests arbres, en ser més grans, són més difícils de treballar i els tractaments, al ser més voluminosos, són més costosos. Per això, moltes oliveres s’han anat abandonant.

«Partint d’aquesta situació, ara ja s’està fent un inventari de les finques d’oliveres abandonades als pobles de la part catalana, aprofitant també per revisar les oliveres mil·lenàries, mirant si estan totes o en falta alguna, i també n’hi ha de noves que no s’havien mesurat fins ara», expliquen des de la Mancomunitat. També s’inventariarà les oliveres que no siguen mil·lenàries però que estiguen abandonades.

«Primer es prioritzarà les olives mil·lenàries perquè fan falta. Les quinze marques d’oli que el comercialitzen es troben que no hi ha prou oliveres actives. En general totes les oliveres abandonades són farga, que és un oli de molta qualitat, els atributs del qual duren dos anys i no sis mesos com l’arbequina, per exemple», detalla el president.

La Mancomunitat explica que un empresari de Traiguera ha recuperat ja fins a un centenar d’oliveres mil·lenàries, negociant amb els propietaris. L’ens vol seguir aquest exemple al territori català. 

Així, després de fer l’inventari informàtic amb tota mena de detalls i georeferenciat, amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya, dels ajuntaments i de les cooperatives, es buscaran persones disposades a tornar-les a posar en producció. A aquestes persones se’ls oferirà formació per portar a terme els treballs necessaris de recuperació primer i de producció després. «És necessari que ajuntaments i cooperatives anem de la mà», considera el president.

L’objectiu general del projecte Olimil és fer d’aquests arbres un recurs de desenvolupament econòmic i social i també evitar l’abandonament del cultiu d’aquests arbres, generant nous llocs de treball i facilitant el relleu generacional.

Els ajuntaments del territori tot just aquesta setmana han rebut informació del projecte, i també col·laboraran oferint informació dels propietaris i als veïns. «Si les cooperatives ja detecten socis interessats en reactivar les oliveres per produir oli, el nombre de persones aturades participants al projecte serà menor. Això ho veurem més endavant», apunta Antich.

La Mancomunitat calcula que amb aquest projecte l’oli d’oliveres mil·lenàries es podria doblar o fins i tot triplicar. Hi ha 5.000 oliveres però es calcula que només 1.000 són productives. També la producció d’oli de qualitat d’oliveres no mil·lenàries es podria augmentar en un 30% recuperant aquelles actualment abandonades.

El territori del Sénia és on hi ha la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món, amb més de 5.000 exemplars, catalogats oficialment, en la zona limítrofa de Catalunya, la Comunitat Valenciana i l’Aragó. Es tracta d’arbres amb un perímetre de tronc superior als 3,5 metres a 1,3 metres del sòl, alguns d’ells datats amb centenars i fins i tot més de mil anys. La més antiga és la Farga de l’Arión, al terme d’Ulldecona, que un estudi científic ha datat en 1.704 anys. Ulldecona té prop de 1.400 exemplars, seguit de la Sénia, amb 200 i Godall, amb un centenar, aproximadament.

«Les oliveres mil·lenàries són el que a la llarga identificaran aquest territori», conclou el president de l’associació. Cal recordar que les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia han estat declarades recentment Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO, l’organització de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació amb seu a Roma. Es tracta d’un nomenament anàleg al de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, amb el que ja s’han reconegut una cinquantena d’espais agrícoles singulars d’arreu del món.

En les pròximes setmanes està previst que s'entreguin al Parlament les 98.000 firmes recollides en una campanya virtual –a través del portal Change.org- per exigir que s'aprovi la proposició de llei de protecció de les oliveres mil·lenàries. "