Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Cues en algunes meses electorals per votar el futur del monument franquista

A la mesa electoral del centre cívic de Ferreries s'havia format cua fins i tot abans de les 9, hora en que han començat les votacions

EFE/Redacció

Whatsapp
Cua a la mesa electoral del centre cívic de Ferreries per votar. Foto: M.Millan

Cua a la mesa electoral del centre cívic de Ferreries per votar. Foto: M.Millan

Costava aquest matí trobar joves tortosins a les cues per votar sobre el futur del monument franquista ja que la majoria dels que s'acostaven a les urnes van ser testimonis de la inauguració pel "cabdill", el 21 de juny de 1966, del monòlit de 45 metres que va quedar clavat al mig del riu Ebre al seu pas per la localitat. 

La gaiata i els caminadors abundaven fins a ben entrat el migdia a les cues formades davant les urnes perquè molts jubilats han aprofitat la seva sortida per fer la compra per acostar-se a votar, mentre que eren menys nombroses les persones de mitjana edat que han preferit fer-ho a primera hora per aprofitar el cap de setmana amb les seves famílies. 

"Jo sóc partidari que això es mantingui amb una nova inscripció que afecti tots els caiguts d'Espanya. No retirar-lo. Si el mantenim, sempre tindrem el record per a un bàndol i un altre i, a més, treure això costaria un dineral que hauríem de pagar entre tots", raonava Daniel Vidal, un veí de Tortosa "de tota la vida", mentre esperava a la cua per votar. 

Curtz Wittlin, un suís resident a Tortosa des de fa 10 anys, també votava a favor de mantenir el monument i de retirar tots els elements de simbologia franquista, una de les dues opcions previstes en la consulta que se celebra avui, l'altra és traslladar el monòlit a un museu. 

"Hem de fer un monument antifranquista, perquè per molt que es digui, ara mateix honora els soldats que 'van trobar glòria' en la batalla de l'Ebre. Crec que aquest monument s'ha de reinterpretar en memòria de la població civil que va perdre la vida, la casa i els béns, o va haver d'anar-se'n", subratllava amb vehemència aquest suís. 

També era d'aquest parer gent de mitjana edat, com l'arquitecte Xavier Rollan: "Els que defensem que es mantingui no som feixistes ni de bon tros. El valoro des del punt de vista històric i patrimonial". 

"La gent que vol que s'enderroqui el veu com una exaltació del feixisme, però crec que per mi i la majoria de gent no és així. Per a la gent -afegia- aquest és el monument de la batalla de l'Ebre, no el monument de Franco". 

Sumava més raonaments per la permanència del monument Abdelkabir Fisriri, un marroquí integrat plenament a la ciutat, qui destaca que "el monument és bonic". 

"Crec que la història no s'ha d'ocultar. Cal explicar a les actuals i a les pròximes generacions què va passar. Si amaguem el monument, no es veurà i la gent no s'animarà a anar a veure un monument amagat", considerava. 

A l'altra banda de la balança es trobaven veïns com Neus Obiol, de 32 anys. Per ella, es tracta, sens dubte, d'"un monument feixista" que "no pot estar al mig del riu, perquè ho diuen les lleis". 

"Crec que és un monument de vergonya", assegurava Neus, una de les poques persones joves que feien acte de presència davant les urnes instal·lades a l'Ajuntament de Tortosa. 

"Hi ha molta gent jove que, directament, no opina, l'han vist tota la vida allà i tant els fa, passen del monument. Els més grans saben què és, què significa, van viure el franquisme", constatava aquesta veïna a l'observar la mitjana d'edat de les cues que es formaven per votar. 

Adrian Robles, un estudiant de 24 anys provinent d'Àvila que viu a Tortosa des de fa un any, ho tenia molt clar: "He votat per retirar-lo, perquè crec que s'ha de posar en un museu i explicar com va ser la història real. Reinterpretar-lo no val la pena, no té molt sentit, perquè canviar quatre coses estèticament no canvia la història ".

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También