Cultura busca familiars de tortosins per tornar-los 'Papers de Salamanca'

El Departament de Cultura, a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya , ha iniciat una campanya per trobar familiars dels titulars legítims d’un seguit de documentació confiscada durant la Guerra Civil i conservada al Centro Documental de la Memòria Històrica, formant part dels anomenats ‘Papers de Salamanca’.

El desembre de 2014, el Govern espanyol va lliurar a la Generalitat l’últim grup d’arxius i documents confiscats i a partir de gener l’Arxiu Nacional treballa en la localització i identificació d’aquests descendents a fi d’entregar-los la documentació.

Ara bé, en més d’un centenar de casos, no ha estat possible la localització i identificació, raó per la qual s’ha iniciat la campanya de recerca.

A la pàgina web de l’Arxiu Nacional de Catalunya (http://anc.gencat.cat) hi ha una llista de les persones els familiars dels quals encara no han estat localitzats, informació biogràfica sobre la majoria de titulars dels documents i un mapa amb la població catalana d’origen.

Així, a l’Ebre hi ha vuit casos, set a Tortosa i un al Perelló. En el cas de la capital, els titulars de documents són Francisco Babí Miró, Francisco Curto Montserrat, Ursula Degiuli Antonietti, Raimundo Fatta Canussi, Anna Fatta Degiuli, Juan Fatta Degiuli i Rafael Vidiella Franch.

Destaca, en primer lloc, el cas de la família Degiuli, d’origen italià, establerta inicialment a Tortosa i després a Reus, amb Raimundo Fatta Canussi, natural de Montecrestese (nascut el 1835). El seu fill, Juan Fatta Degiuli (nascut el 1883, natural de Tortosa i resident a Reus) es va casar amb Ursula Degiuli Antonietti. L’any 1925 era el vicepresident de la Cambra Agrícola de Reus, a la qual continuà lligat fins als anys 1930. Tingué una filla de nom Anna Fatta Degiuli.

L’altre cas destacat per la popularitat del personatge és el de l’exconseller de la Generalitat republicana Rafael Vidiella. Nascut a Tortosa el 1890 i mort a Barcelona el 1982, fou afiliat a la CNT, màxim dirigent de la federació catalana del PSOE (1931), afiliat al PSUC (1936) i conseller de la Generalitat de Catalunya (1936-1937). Exiliat a diversos països, especialment Hongria, tornà a Barcelona el 1976. En el moment de la defunció el seu domicili era a l’avinguda de la Meridiana, núm. 270, principal 3a de Barcelona.

De Francisco Curto, només se’n sap que va néixer el 1862, era pagès i residia al carrer de Gentildones, número 6, de Remolins. Babí Miró, al seu torn, va néixer a Tortosa el 1887 i va morir a Cornellà de Llobregat el 1966, on ja residia el desembre de 1936. Era afiliat al Sindicat Unificat de Treballadors de la CNT-AIT.

Exiliat a Mèxic

L’últim cas és el de Juan Margalef (1898), originari, probablement, del Perelló, i mort a Mèxic el 1957. Casat amb Joaquima Fillola i pare de dos fills, era anarquista. Es va allistar la Columna Hilario Zamora l’agost de 1936 i segurament s’exilià a Mèxic el 39.