DELTEBRE, El poble del Delta capaç de despertar «Llum i color»

Deltebre ja de per si és un municipi curiós. No saps què és el que marca aquesta diferència, aquest caràcter aquesta manera de fer i de ser. Però és un sentiment intrínsec,  una gràcia,  i només la  tenen ells. 

La primera vegada que vaig cobrir un acte a Deltebre era Carnestoltes i l’actual alcalde, Lluís Soler, va fer unes declaracions als mitjans. El seu discurs no el recordo massa, però va dir una frase que se’m va quedar gravada al cap: «Omplim Deltebre de llum i de color». La resta de companys ni es van immutar però jo la vaig retenir, em va fer gràcia, la trobava inusual. No sé si és que al meu poble estem fets d’una altra pasta, fruit del vent o qui sap si és pels Ports, però això d’omplir un poble de llum i de color em va sobtar.  

Però Soler no anava equivocat amb el seu discurs, i la prova és que des de llavors quan sento les paraules «llum» o «color» penso en Deltebre. I no sabeu quantes vegades m’ha passat. Però avui caminant pel municipi definitivament he pensat «Deltebre és llum i color». Perquè tot i estar tot el cap de setmana ennuvolat, tot i caure les temperatures dràsticament, tot i fer vent i  tot el que vulguis que passi, Deltebre sempre respirarà llum i color. 

Menja’t Mescla
Mescla és una fira per menjar-te-la, literal. És una fira que s’ha de tastar i no pas veure. I si pot ser, ha d’anar amb molta gana, perquè els plats que et trobaràs no et deixaran indiferent i de ben segur que els voldràs provar tots. Mescla és la cuina del Delta; trobaràs des de la tradicional a la més innovadora. Però, sempre amb el segell del Delta. Aquella de qualitat, bona, variada i com no econòmica. Perquè si d’alguna cosa poden presumir a les Terres de l’Ebre és: tenir productes excepcionals a preus relativament econòmics. 

No em voldria imaginar degustant a Barcelona, l’arròs amb tallarins que he tastat, acompanyat  per una ostra amb caviar, perquè probablement,  no recordaria el menjar per bo, sinó per car. En canvi, a Mescla he pogut degustar aquests excel·lentíssims plats, considerats tota una delicatessen per 4,5 euros. Al·lucinant, ho sé. I a més a més, els he acompanyat per una copa de Garnatxa Blanca de la DO de la Terra Alta. 
Perquè com he dit a Mescla no has d’anar, a Mescla has de menjar. Dels vint-i-cinc estands que hi havia, tots oferien algun tipus d’arròs o tapa,  amb productes de la zona.
I és que Mescla també pretén potenciar, difondre i fer valdre la gastronomia ebrenca, sempre de màxima qualitat i normalment infravalorada. «Aquesta fira ha tingut una evolució» explicava Jordi Gilabert, bàrman de «Glops».

«Mescla s’ha professionalitzat, manté l’ambient de fira popular, però els estands cada cop són més rigorosos». I com explicava Gilabert, això ha causat que «cada cop agafi més importància» a nivell de territori i de marca.

Una importància necessària per fer valdre la nostra gran gastronomia, que igual que Deltebre també és capaç de despertar al nostre paladar «llum i color».