DNI per a 80 polls de flamenc

Encerclar, mesurar, pesar, anellar i alliberar exemplars de flamencs. És l’activitat que van fer ahir uns 200 voluntaris amb una vuitantena de polls al Parc Natural del Delta de l’Ebre, després de quatre anys sense fer anellatges.

Amb un codi instal·lat a les potes que es pot llegir amb telescopis a distància, es pot controlar la població de flamencs i saber-ne la distribució i els paràmetres biològics, com ara saber quants anys viuen.

Enguany, s’han recomptat al parc 898 parelles de flamenc, que crien a la reserva de la punta de la Banya, a Sant Carles de la Ràpita, l’únic indret a Catalunya.

L’anellatge científic d’enguany ha estat «més complicat» que els darrers, va dir el director del Parc Natural, Francesc Vidal, a l’ACN perquè hi havia alguns adults i altres polls en una ubicació difícil que va fer la captura costosa. Amb tot, va qualificar d’èxit l’activitat, tant en l’àmbit científic com de participació de voluntaris.

El primer pas fou capturar els exemplars, uns 80, i tancar-los en un recinte. Després, els 200 voluntaris es van dividir en grups i es van repartir les tasques.

Uns se n’encarregaven de dur el poll fins a les balances on uns altres els pesaven, els mesuraven, anellaven i, finalment, els alliberaven.

Als flamencs se’ls posa l’anella de PVC amb un codi que es pot llegir a distància. Això fa que es pugui evitar haver d’agafar els animals cada vegada per estudiar-los i permet obtenir molta informació sobre l’animal en concret a distància. «Quan se n’anellen molts, ens donen molta informació sobre la seva distribució i paràmetres biològics», va assenyalar Vidal.

Dels 3.099 polls de flamencs anellats al delta de l’Ebre des del 2004, actualment es disposa informació de 2.335 individus (75% del total) i s’han realitzat un total de 14.371 lectures d’anelles de PVC.

També resulta important per la gestió i conservació de l’espècie, ja que part de la seva vida la passen en altres entorns –que poden ser zones protegides o no.

El Delta, lloc de cria

Des del 1992, els flamencs crien amb regularitat en l’entorn del delta de l’Ebre. En els darrers anys, la població havia patit més estrès per motius meteorològics o, els últims dos anys, de depredadors, com gavians o raboses, i per no alterar els flamencs –sensibles als destorbs–, s’havia evitat fer anellatges.

Les observacions de flamencs nascuts al delta de l’Ebre es distribueixen per 14 països, per bé que el 84,6% es concentren entre França (45,5%), l’Estat espanyol (22,6%) i Itàlia (16,6%). No obstant això, també existeixen observacions de flamencs nascuts al delta de l’Ebre a Algèria, Grècia, Israel, Líbia, el Marroc, Mauritània, Montenegro, Portugal, el Senegal, Tunísia i Turquia

Les colònies que enguany no han criat han estat les de la Camarga i Fuente de Piedra. Segons va explicar Vidal, al primer entorn sembla que hi ha hagut un problema de depredació mentre que a Fuente de Piedra ha estat per motius climatològics.

Voluntaris d’arreu

Des de les quatre de la matinada fins passades les nou del matí, uns 200 voluntaris van participar en l’activitat a la punta de la Banya, vinguts d’arreu. La María José Fernández és el segon cop que feia de voluntària i va venir expressament des de Sabadell.

Per a ella, l’experiència és «fantàstica: és una sensació única, estar fent una cacera com en l’època primitiva, tota una experiència de comunió amb la natura i una bona forma de començar el dia».

Fernández, que té clar que vol repetir l’experiència l’any vinent, va exercir la tasca d’alliberar els polls un cop anellats: «els pobres estan histèrics però els agrada sortir corrents», va sentenciar.