Deltebre ensenya a plantar arròs a mà per reivindicar els orígens del sector

Un centenar de persones s'han animat a entrar als arrossars de les Barraques d'en Salvador, a Deltebre (Baix Ebre), per aprendre a plantar de manera tradicional l'arròs. S'ha hagut de fer cua per posar en pràctica aquesta plantada artesanal i gaudir de l'experiència amb el fang fins als genolls. Cada any són més els visitants que participen a la plantada que es reivindica com una experiència per mostrar, sobretot als forans, com de dura era la vida agrícola del Delta, reivindicar el consum d'arròs de proximitat i ensenyar als més joves que la subsistència està a les seves mans. La festa de la plantada s'ha completat amb un dinar popular i l'actuació de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Mostrar la tradició s'ha convertit en una tradició a les portes de l'estiu al delta de l'Ebre. La festa de la plantada tradicional de l'arròs s'ha estès a molts municipis deltaics però té els seus orígens a Deltebre, on l'han tornat a celebrar aquest diumenge. Una desena de plantadors i plantadores s'han posat a l'aigua per ensenyar la vella tècnica de la plantació a més d'un centenar de persones que també s'han animat a entrar al fang per provar l'expriència.

Recordant la vella tècnica

Als arrossars hi havia un 'soto' on s'havia sembrat en abundància l'arròs i on havia començat a créixer ben atapeït. Els plantadors arrancaven aquests mates i en feien garbes que amb un cavall i una barqueta es repartia per tot el jornal. Els plantadors, en fila, començaven a plantar aquestes mates. Ho feien de davant cap a darrera, contràriament a com es fa en alguns països asiàtics. La diferència, com ha explicat Joan Navarro, un dels veterans plantadors, està en evitar que es remogui l'aigua allí on ja s'ha plantat i que la mata es solti de la terra.

Aquesta feina antigament durava fins a 10 i 11 hores diàries, aprofitant tots els minuts de sol que ofereix el final de la primavera i l'arribada de l'estiu i que podia durar més de 30 dies seguits. "Estàvem hores clavats dins del fang i l'aigua, i ho fèiem per sobreviure i poder menjar", ha recordat Navarro. "Era un treball molt dur, no tenies ganes de veure ningú quan arribaves a casa", ha afegit el plantador. Després de la plantada arribava el temps de birbar per arrencar les males herbes i finalment la sega, amb falç, als volts del mes de setembre.

Identitat

Amb aquests petites demostracions, els antics arrossaires del Delta reivindiquen la duresa de la vida agrícola que actualment no té res a veure amb el que feien els avantpassats. Les dones, diu Navarro, eren la grans "esclaves" i les grans lluitadores d'aquells temps perquè després de la dura feina al camp s'encarregaven de les feines domèstiques i els fills. La Josefa Pagà, una de les poques dones que encara entra als arrossars per ensenyar la plantada tradicional, tenia només 9 anys quan va començar a feinejar al camp. Un cop casada, amb tres nens petits, continuava amb la feina arrossaire mentre el seu fill gran es feia càrrec dels dos petits. "Érem massa valentes" reconeix la Josefa. Pagà, tot i això, ha assegurat que gaudeix plantant i que és la seva "delícia".

Més enllà d'aquesta vida antiga deltaica, la festa de la plantada també vol reivindicar el consum de l'arròs de l'Ebre. Els plantadors han recordat que el preu del quilo d'arròs no és car si es té en compte tota la feina que requereix el seu cultiu. Demanen als ciutadans de les zones metropolitanes que el consumeixin i que no escullin producte arribat d'Àsia o altres zones del món. També als joves i als nens, els han volgut mostrar que les persones tenen a les seves mans les eines de la subsistència.