Ebre Baix Ebre

Deltebre posa ordre al seu urbanisme després de 25 anys

El Pla d’Ordenació Urbanística, que ha de marcar el creixement del municipi del Delta per a les properes dues dècades, incorpora el 80 per cent de les al·legacions presentades pels veïns

MARIBEL MILLAN LÓPEZ

Whatsapp
Parc Fluvial del Delta, al costat del pont Lo Passador sobre l’Ebre.  FOTO: JOAN REVILLAS

Parc Fluvial del Delta, al costat del pont Lo Passador sobre l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLAS

El municipi de Deltebre posarà ordre al seu complicat urbanisme amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que veurà la llum durant aquest 2020. El ple municipal va donar ahir llum verda a l’aprovació provisional del planejament, que ha de marcar el creixement de la població del Delta en els propers vint anys. Ara quedarà pendent un informe de Costes de l’Estat i el vistiplau definitiu de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre perquè es pugui publicar i entrar en vigor com a tard al mes d’octubre, quan acaba la suspensió de llicències d’obres vigent al municipi des de fa un any.

Actualment l’urbanisme de Deltebre es regeix per unes normes subsidiàries del 1995 que fa anys van quedar obsoletes. Després dels intents de pla fallits dels anys 2007 i 2013, finalment fa dos anys l’actual equip de govern va demanar ajuda al Departament de Territori de la Generalitat, que de forma excepcional s’ha encarregat de redactar un planejament que vol posar ordre a una trama urbana complicada, amb diferents nuclis urbans, àrees sense urbanitzar, diversitat d’habitatges i gran quantitat de masies i casetes de camp disperses.

Segons detalla l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, el nou POUM es basa en quatre premisses. En primer lloc, donar solucions al microurbanisme, és a dir, als problemes concrets dels veïns que volen construir o impulsar un comerç o negoci. En aquest sentit, el pla ajusta vials, respecta construccions i millora els paràmetres urbanístics, segons destaquen des de l’Ajuntament. «Es facilita que molts veïns i veïnes puguin construir en millors condicions la seva casa, o ampliar-la», afirmen.

Un altre punt fonamental és completar la trama urbana, desenvolupant zones actualment ‘buides’ o pendents de creixement com les de San Joan i Sant Lluís, Parellada, el Molí dels Mirons o els Hortets, entre d’altres. «El pla opta per una fórmula de cooperació i no de compensació per a desenvolupar aquests espais, en què els serveis urbanístics de l’Ajuntament estaran al capdavant», afirma Soler.

El document també garanteix «l’ànima i l’essència del Delta», consolidant el model de casa jardí i allunyant-se de les grans construccions. A més, a nivell d’equipaments, contempla un catàleg de bens a protegir i un altre de masies, així com també l’ampliació del Parc del Riu, la recuperació del cinema teatre del Rialto, els centres socials del Barracot, Molí dels Mirons i Riumar, l’adequació de les antigues estacions del Carrilet, la Cambra Arrossera o el Mas de Pascual com a espais de foment cultural i turístic.

La projecció socioeconòmica del municipi s’exemplifica, entre d’altres, amb l’ampliació del polígon industrial, la dinamització dels terrenys de l’entorn del pont Lo Passador per seguir obrint el municipi al riu Ebre, la creació de nous usos turístics i comercials, i la consolidació de la urbanització costanera de Riumar com a pol d’atracció turística. L’Ajuntament també destaca la possibilitat de desenvolupar més de 400 habitatges de caire social.

El pla aprovat ahir pel plenari ha incorporat el 80 per cent de les al·legacions presentades per particulars i entitats durant el període d’exposició pública (381) i en general al llarg de tota la tramitació.

Comentarios

Lea También