Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Deltebre reclama l'autorització per dragar la desembocadura de l'Ebre

L'Ajuntament fa un any que va aprovar el projecte executiu de l'obra i espera el permís oficial de la Generalitat

Maribel Millan

Whatsapp
Desembocadura de l'Ebre. Foto: Joan Revillas

Desembocadura de l'Ebre. Foto: Joan Revillas

L’Ajuntament de Deltebre reclama l’aprovació definitiva del dragat de la desembocadura de l’Ebre, pendent de diversos informes i de la llum verda de la Generalitat. L’acumulació de sorres en aquest punt dificulta el pas d’embarcacions entre el mar i el riu, on a més hi ha el port fluvial de Deltebre, amb unes 150 embarcacions esportives i una quinzena de pesca. Un problema endèmic al que des del Consistori es vol donar una solució, tot i no ser l’administració competent per a fer-ho.En aquest sentit, fa un any la junta de govern local va aprovar un projecte executiu, per tal de fer un primer dragat de 1.200 metres cúbics de sorra per garantir el pas de barques d’un calat màxim de dos metres, i el seu corresponent manteniment posterior. Un any després, el projecte es troba encara en tramitació a la Generalitat.

Segons detalla l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, el projecte està pendent de l’informe favorable de l’oficina de Medi Ambient de Terres de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Amb tots els estudis i informes sobre la taula, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de laGeneralitat haurà de d’autoritzar o no aquest dragat, que en no superar una quantitat de 20.000 metres cúbics de sorra no requeriria d’una avaluació d’impacte ambiental.

Un dels principals problemes és la diversitat de competències en aquest tram del litoral (Costes de l’Estat, Costes de la Generalitat, Capitania Marítima,..) «i tots els organismes hi veuen problemes», afirma Soler.

Així, el document inicial presentat pel Consistori s’ha hagut d’ampliar amb requeriments, per determinar com són els sediments acumulats en aquesta zona del riu, o on es preveu tirar la sorra sobrant.

«Aquesta actuació és una necessitat flagrant per a Deltebre i per a la resta del territori», afirma Soler, tot recordant que la Generalitat inverteix cada any per garantir la navegabilitat pel riu Ebre entre Amposta i Ascó a través de l’Institut per al Desenvolupament de les comarques d e l’Ebre (Idece); «un actiu amb molt de potencial que es queda en no res si la bocana del riu està tancada o resulta perillós passar-hi».

L’Ajuntament també recorda que a Deltebre hi ha l’únic port fluvial de Catalunya, construït precisament per la Generalitat i que ara es planteja ampliar. «Si trobem la solució el benefici no és només per a Deltebre, sinó per a tota la resta de pobles riberencs», insisteix l’alcalde.

En aquest sentit, a mig termini una de les possibilitats seria que la via navegable que s’encarrega de mantenir l’Idece ampliés l’àmbit que ara acaba a Amposta i arribés a Deltebre i la desembocadura.

D’aquesta manera, segons Soler, «es podria actuar cada vegada que hi hauria una acumulació o moviment de sorres pels temporals i el pas per la bocana queda impracticable». Una proposta que veu amb bons ulls també el director de l’organisme, Joan Marín Masdéu. «Però mentre no canvien les nostres competències, no hi podem fer res», comenta al Diari.

Temas

  • EBRE

Lea También