Más de Ebre

Demanen combinar gestió de sorres i sediments per protegir el Delta de l'Ebre

La Taula de Consens presenta al·legacions al Pla de Protecció exposant que cal un cabal sedimentari mínim de l’Ebre

Diari de Tarragona

Whatsapp
Xavi Curto, Joan Castor Gonell i Rafa Sánchez ahir a la seu de la Taula de Consens, a Deltebre.  FOTO: Joan Revillas

Xavi Curto, Joan Castor Gonell i Rafa Sánchez ahir a la seu de la Taula de Consens, a Deltebre. FOTO: Joan Revillas

La Taula de Consens pel delta de l’Ebre, ens que integra les comunitats de regants i ajuntaments deltaics, ha presentat al·legacions al Pla de Protecció del Delta de l’Estat. La Taula de Consens proposa combinar la gestió de sorres i de sediments per protegir el Delta contra els temporals i preservar-lo en el futur contra el canvi climàtic.

La Taula de Consens ha presentat fins a 34 recomanacions i observacions, tant jurídiques com ambientals. «Com a Taula ens costa qualificar aquest document com a pla. Esperàvem que definís uns objectius, un calendari i una planificació molt clara i això no ho hem trobat», va valorar ahir Joan Castor Gonell, alcalde de Sant Jaume d’Enveja. «El que intentem és fer aportacions en positiu per tal que siga un pla real de protecció i garantir la que el Delta necessita urgent».

Com va detallar el portaveu de la Taula, Xavi Curto, cal una gestió de les sorres litorals, periodificada en el temps, que ja podria començar a treballar sobre el terreny la pròxima tardor: primer, les sorres emergides, el 2022 amb dragues litorals, i el 2023 amb dragues marines. «En segon lloc, també demanem una planificació ambiciosa de gestió de sediments. Del contrari no veurem els seus efectes i creiem que al 2022 podria haver una prova pilot». Curto també va valorar que, si es fan les actuacions anteriors, una gestió de sorres i l’arribada de sediments, seria innecessari parlar de les zones d’acomodació com sí parla el Pla.

El director tècnic de la Taula, Rafa Sánchez, va resaltar la importància que ha de tenir aquest pla, ja que ha de ser la base per a altres. «Ha de ser un instrument de planificació ben definit. Sempre hem dit que tenim un marc extraordinàriament legal per al Delta però en canvi no té protecció». Per al tècnic, el pla de l’Estat no aborda les problemàtiques del Delta «com nosaltres les veiem». 

Sánchez considera que, més enllà de canviar de forma radical la gestió de l’aigua a la conca de l’Ebre –assegura que fins a un 60% dels recursos arriben al mar- cal canviar radicalment la gestió dels sediments i, en aquest sentit, subratlla que l’Esquema de Temes Importants del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre reconeix la necessitat d’assumir les necessitats sedimentàries que determini el pla de protecció del govern espanyol.

Així mateix, la Taula de Consens considera que el pla estatal passa per alt problemes greus que amenacen la continuïtat del Delta, com la inundació marina –que podria cobrir un 50% de la superfície de l’espai en l’horitzó de 2100- o la subsidència. Uns fenòmens, ha recordat, que tindrien conseqüències econòmiques, socials i ambientals devastadores.

«El pla no aborda amb rigor què podem fer davant d’aquesta situació catastròfica. El que hi està expressat no dóna garanties per a protegir el Delta», va dir el tècnic, remarcant la necessitat de dotar la seua elaboració de garanties ambientals i, en aquest sentit, apunta a que sigui sotmès a una Avaluació Ambiental Estratègica, a banda dels estudis d’impacte ambiental per a cadascun dels projectes específics.

«El pla s’ha deixat moltes coses a banda, com els camins de guarda, per exemple. Creiem que també han d’estar, així com tenir una recuperació dels sistemes naturals de defensa per fer front al procés de degradació», va expressar Sánchez, tot argumentant la importància de recuperar l’amplada de platges.

La Taula, per primera vegada, ha introduït el concepte de cabal sòlid ecològic i ha expressat que el Ministeri per a la Transició ecològica ha de definir la quantitat concreta de sediments que el Delta necessita per mantenir la seua resiliència davant els temporals i la pujada del nivell del mar. També, afegeixen des de l’ens, cal establir una data límit per aconseguir l’objectiu, amb fites temporals intermèdies -2030 i 2040- per fer-ne un seguiment efectiu. Seria la base d’un pla de gestió de sediments fluvials.

Curto i Sánchez han apuntat també la necessitat de fer moviments d’arena de sorra submergida, no només l’emergida, com es fa des de fa 30 anys a Holanda o Alemanya. «I aquí no s’ha fet mai».

Comentarios

Lea También