Más de Ebre

Denuncien que el pla del Ministeri suposa ‘la sentència de mort del Delta’

La Taula de Consens s’oposa que 832 hectàrees passin a ser de domini públic i es vagin perdent per l’erosió marina

M. MILLAN

Whatsapp
Treballs per refer el pas per la barra del Trabucador, aquest mes de gener.  FOTO: JOAN REVILLAS

Treballs per refer el pas per la barra del Trabucador, aquest mes de gener. FOTO: JOAN REVILLAS

La Taula de Consens pel Delta, que agrupa ajuntaments i comunitats de regants en la lluita contra la regressió, considera que el pla de protecció tret a exposició pública per part del Ministeri per a la Transició Ecològica suposa «la sentència de mort» per a aquest territori. Els membres de la taula s’han reunit d’urgència després que el Ministeri publiqués el pla, al que ara es poden presentar al·legacions per un període de dos mesos, per tal d’analitzar un document del qual ja havien expressat anteriorment les seves reserves.

La Taula ha constatat ara que el pla «no incorpora cap canvi significatiu» i fins i tot preveu mesures més «severes» pel que fa a la revisió de la delimitació del Domini Públic Marítim Terrestre i la creació «d’una franja de protecció que permeti la lliure regressió de la costa». «Després de la presentació de l’Estratègia, ja vam expressar la nostra decepció i indignació davant d’aquest xoc frontal amb una de les nostres premisses fonamentals, que és el manteniment de la morfologia actual de la plana deltaica tant com sigui possible», recorden des de la Taula.

Lluny de preveure cap de les actuacions consensuades i proposades pel territori amb aquesta finalitat, asseguren, el pla del Ministeri preveu que «un total de 832 hectàrees de terreny passin a domini públic i es vagin perdent per l’erosió marina». Així, consideren que al pla li falta concreció i ambició: «Les actuacions previstes per a la gestió dels sediments retinguts als embassaments es limiten a estudis bàsics sense proves empíriques de traspàs riu avall. La gestió de sorres litorals es limita a quatre possibles transvasaments sense concreció de volums o calendari. Els camins de guarda simplement han desaparegut», detallen.

Per a la Taula de Consens, el punt més feble del Pla és que «dóna l’esquena a la societat i l’essència natural del Delta i no té en compte les greus conseqüències que l’estratègia del retrocés suposarà tant des del punt de vista mediambiental com socioeconòmic». «Amb la superfície que desapareixerà baix del mar a conseqüència de la inacció ho faran també espais naturals d’incalculable valor ecològic com Buda, Sant Antoni o la Punta de la Banya», remarquen. La desaparició de la barra del Trabucador també comportaria canvis ecològics en la badia d’Alfacs i la desaparició d’espècies. «Tot plegat portaria a un incompliment manifest de directives ambientals europees que podria acabar en una sanció per part de Brussel·les», alerten.

La Taula ressalta que en el vessant econòmica i social la «inacció» del Pla també «afectarà greument» sectors productius dels quals viu i treballa la gent del Delta, així com l’afecció d’una part del nucli urbà de Riumar (Deltebre), «que a la llarga acabaria engolit per la mar». Consideren que també és «una gran decepció com es perd l’oportunitat d’accedir als fons europeus Next Generation EU per reactivar una economia més verda, una oportunitat a la qual el Delta podria optar complint una gran part dels requisits marcats per Brussel·les i el mateix Estat», sentencia la Taula.

Així, ajuntaments i regants començaran a treballar de forma immediata en les al·legacions al pla. La intenció és elaborar un «document de territori». Per aquest motiu, la Taula obrirà aquest treball a les més de 30 entitats adherides, a banda d’altres organitzacions i institucions. Paral·lelament, la Taula demanarà a la Generalitat la seva col·laboració i esforç en l’elaboració d’unes al·legacions «a l’alçada de la injustícia que s’està cometent amb el Delta».

Alcaldes i regants insistiran també en la reunió sol·licitada al Ministeri per a la Transició Ecològica fa uns dies, que ha estat traslladada a la vicepresidenta Ribera sense haver obtingut, però, encara una resposta. I continuarà treballant en l’inici de les gestions amb la Comissió Europea, sense descartar la mobilització social.

Més reaccions

Els consells comarcals del Baix Ebre i Montsià, les dues comarques en què s’inscriu el Delta de l’Ebre, també han expressat la seva oposició al document. Els presidents  Xavier Faura i Joan Roig denuncien en un comunicat que es tracta d’una proposta que «denota un desconeixement absolut de la situació del Delta, que no garanteix la seva supervivència, ans al contrari, el deixa morir a poc a poc». 
«Després del fort temporal Glòria institucions, científics i sectors afectats ens vam reunir per establir actuacions de preservació del Delta, tenint en compte les opinions de tots els sectors afectats. Unes propostes consensuades i proposades pel territori que han sigut invisibles», remarquen. Els presidents dels Consells Comarcals del Baix Ebre i del Montsià, en nom de les respectives corporacions, exigeixen al Ministeri per la Transició Ecològica una reunió immediata amb els representants del territori i la Taula de Consens, amb l’objectiu de debatre el pla d’actuació que s’ha pactat per part de les administracions catalanes, que té com a prioritat l’aportació de sediments. «Cal fixar de manera urgent un calendari per actuar amb contundència», afirmen. 

La Generalitat

Des del Govern català, , tant el Departament de Territori  com el d’Agricultura ja han anunciat que presentaran al·legacions al pla. «L’Estat actua unilateralment presentant un Pla que no podem compartir», afirma el conseller Damià Calvet, qui vol acordar  aquestes al·legacions amb la Taula de Consens pel Delta. També reclama «de nou», la constitució immediata d’una Comissió Mixta. Per la seva banda, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, planteja fer un front comú des de Catalunya contra la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica. 

Temas

Comentarios

Lea También