Detectada al riu Ebre una perillosa cloïssa invasora d'origen xinès

Una cloïssa nadiua d’Àsia oriental de grans dimensions, anomenada cloïssa xinesa del fang, s’ha descobert per primer cop al riu Ebre, concretament a l’embassament de Mequinensa, al terme municipal de Casp. L’espècie invasora d’aigua dolça se suma a la cloïssa de riu asiàtica i al musclo zebrat en el llistat de mol·luscs aliens que han començat a colonitzar el riu Ebre i amenacen a alterar el fràgil equilibri del riu.

De nom científic Sinanodonta woodiana , està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores i la seva principal amenaça és l’alteració ecològica del medi aquàtic i la pressió que exerceix sobre espècies autòctones, especialment Margaritifera auricularia , en perill d’extinció.

I és que la cloïssa xinesa del fang té un alt potencial de reproducció fins a assolir densitats superiors als 25.000 quilograms per hectàrea, sent l’espècie dominant en alguns trams baixos de rius centreeuropeus.


Fins a15 centímetres
Els exemplars han estat descoberts per Agents per a la Protecció de la Naturalesa del Govern d’Aragó en el transcurs d’unes tasques de prospecció en zones de risc dels embassaments aprofitant el fort estiatge.

Diversos dels exemplars localitzats a l’embassament arriben als 14 o 15 centímetres de longitud, pel que es creu que aquesta espècie porta ja diversos anys aquí, havent passat desapercebuda per la seva semblança amb una cloïssa autòctona denominadaAnodonta anatina , que també habita en aquestes zones.

A més de Casp, també ha estat localitzada als municipis aragonesos de Chipriana i Escatrón i a un embassament del riu Guadalope, al terme de Maella, fronterer amb la Terra Alta. A hores d’ara, no hi ha informes sobre la presència a les Terres de l’Ebre però la seva arribada pot ser imminent.

L’expert en l’estudi de mol·luscs invasors al riu Ebre, Miquel Àngel López, s’ha mostrat caut fins a conèixer els detalls dels descobriment però ha recordat al Diari que l’hàbitat idoni del nou invasor són els substrats d’argila i llims, a diferència de l’amenaçada Margaritifera auricularia .

La via d’introducció és similar a la del musclo zebrat o la cloïssa asiàtica. Les seves minúscules larves poden viatjar a l’aigua continguda en embarcacions, aparellaments o vivers de peixos. Es creu que la translocació de peixos vius ha estat la principal via d’entrada i l’activitat humana més rellevant per a la seva expansió, a més de la seva venda en botigues d’aquariofília com filtradors en aquaris d’aigua dolça.

La cloïssa xinesa del fang va començar a colonitzar Europa al final de la dècada dels anys setanta del segle XX. A la península Ibèrica se cita per primera vegada el 2006 al riu Ter a Girona, posteriorment a les conques del Fluvià i Daró, també a Catalunya i el 2012 al pantà de Santillana (Madrid). La seva presència als rius gironins ha provocat el retrocés de cloïsses autòctones.

Les mesures per mitigar l’avanç de l’espècie són les mateixes que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre utilitza amb el musclo zebrat o la cloïssa asiàtica, com la del control del moviment d’embarcacions.