Detecten a la conca de l'Ebre peixos amb alts nivells d'insecticides

Un treball de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ha trobat en peixos de la part alta del riu Ebre concentracions molt importants d’insecticides piretroides, que s’han acumulat en l’organisme dels animals.

Els piretroides són insecticides sintètics d’ampli ús en la societat. Les seves aplicacions engloben tant l’ús domèstic (dispositius antimosquits, fórmules antipolls, productes per a mascotes...), com l’ús veterinari i agrícola. També s’usen a major escala en alguns països per al control de la malària o el dengue.

Els investigadors han analitzat 42 exemplars de peixos (bagres, barbs, truites, carpes i gobis) capturats en 20 punts de mostreig al llarg de quatre rius (sis punts al riu Llobregat, cinc a l’Ebre, cinc al Júcar i quatre en el Guadalquivir). Totes les mostres presenten concentracions detectables de piretroides. Dels 12 insecticides analitzats, els que s’han trobat a concentracions més altes són la permetrina (a l’Ebre i el Llobregat), la cipermetrina (al Guadalquivir) i la tetrametrina (al Júcar).

L’autora principal del treball, Ethel Eljarrat, precisà ahir al Diari que cap dels cinc punts analitzats a l’Ebre es situa al tram català del riu sinó que les mostres han estat preses a la part alta, a Navarra per exemple, ja que així ho determinava l’estudi.

Ara bé, i davant els resultats, l’autora presumeix que en cas d’analitzar peixos a l’Ebre català els nivells detectats «serien similars o superiors, atesa l’activitat agrícola en aquesta àrea de la conca».

És el primer cop que es detecten piretroides en peixos de riu i els nivells trobats són iguals o superiors als trobats d’altres contaminants en els mateixos animals.

«El nostre treball alerta que les concentracions trobades són més elevades que la de la majoria de contaminants emergents, com els fàrmacs i els productes de cura personal, de manera que haurien d’incloure els piretroides en els estudis de control i de qualitat ambiental», sentencia Eljarrat.

Tot i que els efectes en els éssers humans encara no estan clars, els autors recorden que se sap que els piretroides poden causar efectes neurològics i carcinògenes.

L’Agència de protecció ambiental dels EUA té classificats alguns d’aquests piretroides (cipermetrina, permetrina i bifentrina) com a possibles carcinògens humans.