Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Detractors i partidaris de l’abocador: dues visions sobre el futur de la Ribera

El projecte del dipòsit de residus posa sobre la taula el debat de la convivència entre els diversos sectors econòmics a la comarca, que té a l’horitzó immediat dos reptes importants: el tancament de la nuclear i un greu despoblament

Marina Pallás

Whatsapp
Imatge de les obres de l'abocador de Riba-roja. Foto: J. Revillas

Imatge de les obres de l'abocador de Riba-roja. Foto: J. Revillas

Des del passat mes de desembre, el dipòsit de residus i el centre de valorització que s’estan construint a Riba-roja d’Ebre, més enllà de protagonitzar titulars i notícies a la premsa, s’ha instal·lat a les cases i als llocs de faena de molts riberencs, a les converses als bars i a la sobretaula de molts diumenges. Malgrat que tots afirmen no voler generar una confrontació entre pobles, el debat entorn el dipòsit s’ha convertit en motiu de conflicte, i més encara arran la seua judicialització (es presentarà un contenciós administratiu contra la llicència d’obres). El projecte del nou abocador de Riba-roja posa sobre la taula el debat de la convivència entre dos visions de comarca i el mateix futur de la Ribera postnuclear.

Riba-roja va anunciar el dipòsit de residus i l’acord amb l’empresa l’any 2008 i va obtenir la llicència mediambiental l’any 2012 i la llicència urbanística l’any 2013 per part de la Generalitat, tot i que els darrers mesos el Govern català s’ha compromès en buscar escletxes legals per aturar el projecte. Per la seua banda, la postura de l’Ajuntament a favor del projecte és unànime, hi ha unitat política i suport veïnal al projecte, que es veu com una oportunitat de generar riquesa per fer front al despoblament que pateix la comarca i el futur tancament de la nuclear d’Ascó el 2030. El compromís actual amb l’empresa promotora és crear 44 llocs de treball, entre el dipòsit i el centre de valorització de residus.

Després de tots aquests anys, el desembre passat finalment es va sol·licitar el permís d’obra i ràpidament alcaldes i plataformes ciutadanes de la Ribera es van posicionar en contra d’aquest projecte, apuntant que es tracta d’una nova «agressió al territori» ebrenc, i defensant que és una contradicció amb el model que s’intenta impulsar des de la comarca, basat en l’agricultura i el turisme sostenible.

Com ja va informar el passat febrer el Diari, el moviment contrari al dipòsit es va materialitzar en forma de la Plataforma Ribera Digna, molt presents a les xarxes socials i que ha organitzat mobilitzacions contra l’abocador, com la del proper diumenge a Móra la Nova. 

El passat abril el Diari va parlar amb alguns veïns de Riba-roja, que estan a favor del dipòsit sempre que no afecti el medi ambient i si així es dinamitza l’economia del territori i pot generar un pol d’atracció d’empreses. Els veïns s’han agrupat amb la Plataforma Riba-roja Decideix, apel·lant al dret a decidir i a la sobirania municipal, i han recollit 500 signatures a favor del dipòsit. Arran de l’aprovació de la llicència d’obres del dipòsit, el passat abril l’executiu va cessar l’alcalde de Riba-roja del seu càrrec de director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el col·lectiu format per alcaldes i càrrecs electes Ribera 2030 va emetre un manifest a favor del dipòsit i basat en la compatibilitat dels diversos sectors econòmics, que de fet era un acord unànime del Consell Comarcal el 2011. La Ribera no té cap pla estratègic de reindustrialització postnuclear. 

L’alcalde de Riba-roja, Antonio Suárez, ha intentat reunir-se tres cops, sense èxit, amb el president de la Generalitat per explicar-li el projecte i la realitat de Riba-roja. Per a Suárez, és contradictori que el Govern vulga tirar endavant plans contra el despoblament, però rebutge l’arribada dels llocs de treball que suposa el dipòsit. Els defensors d’aquest creuen que el passat i present industrial de la Ribera nord (Ascó, Riba-roja i Flix) no s’ha tingut en compte alhora de definir un model de comarca, que d’altra banda no està concretat.

El passat dijous veïns de la Plataforma Riba-roja Decideix i de la Plataforma Ribera Digna van acudir al Parlament i al Palau de la Generalitat per ser escoltats en relació amb el seu punt de vista sobre el dipòsit de residus. Els de Ribera Digna es van reunir amb el conseller Calvet i van adreçar-se al president Torra, però els veïns riba-rojans no van tenir-hi l’oportunitat.

Arguments a favor o en contra, i més enllà dels discursos de les plataformes, el que és evident és que és un tema sensible per a la comarca i que afecta el seu futur.

Els veïns parlen
«Estic estudiant a Reus, i a la mateixa universitat em pregunten sobre aquest tema o amb la colla al bar també comentem les notícies. Ho parlem sovint», explica el veí de Flix Jordi Pujol, de 20 anys. «Els que estan a favor diuen que és perquè donarà feina a 40 persones. Però després què? No em sembla bé que vinguen a ficar tota la brossa de Catalunya aquí», defensa. 

«Al meu entendre, alguns parteixen d’un fonament equivocat en considerar un abocador una indústria. No té cap ni peus», argumenta per la seua banda Pere Frixach, de 51 anys, veí de Miravet. «Hem d’estar tots preocupats per la manca de possibilitats laborals que tenen les nostres comarques. Hem estat oblidats del sector productiu industrial, sols se’ns ha considerat a l’hora de produir energia o posar abocadors... Hem de mirar en clau d’economia respectuosa i productiva, apostar per l’agricultura de qualitat, un sector industrial respectuós i el turisme. Som conscients que hi ha una realitat diferent a la Ribera nord, i s’ha de fer una reindustrialització, però amb una sèrie d’empreses mitjanes, per exemple».

D’altra banda, molts veïns de Riba-roja s’han vist atacats per la resta de pobles riberencs. «Estem veient enfrontar-se plataformes i pobles contra un projecte que per a nosaltres és vital perquè per a tirar endavant necessitem faena. No entenem aquesta forma d’anar en contra dels vilatans i el poble de Riba-roja. Estem cansats que ens consideren l’últim poble de Catalunya», expressa Paquito Esteve, qui dijous va acudir al Parlament i al Palau de la Generalitat.

«Diuen que fa anys que s’estan fent tots els tràmits, però la resta de la comarca ens hem assabentat de l’abocador ara, quan ja estava en marxa i ja no es pot fer quasi res per aturar-ho. No ho entenc», opina Mariano Martín, jubilat de 70 anys. «Quin tipus d’indústria portarà al territori un abocador? I quina gent vindrà aquí a fer turisme?».

«A mi personalment em sembla que a la Ribera d’Ebre ja tenim la nuclear i un altre abocador a Tivissa... ja n’hi ha prou», valora la jove Judit Sánchez, de 23 anys. «El que crec que és important, en definitiva, és parlar bé de tots els temes, i que la gent estiga ben informada».

Comentarios

Lea También