El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Sembla difícil creure que els metges tinguessen poques esperances amb Thaïs: és una xiqueta espavilada, llesta, juganera i que desprèn energia i alegria per allí on passa. Quan Lumi Pegueroles estava embarassada de Thaïs, que ara té dos anys, els metges van trobar-li una malformació al fetus a les vint setmanes. Van comunicar-li que en donar a llum la intervindrien immediatament. Thaïs va nàixer als sis mesos i l’operació es va complicar. Tenia tot l’intestí prim embolicat i finalment es va quedar en 18 centímetres (un xiquet normal naix amb un de 2 metres). «Els metges van dir-me que la vida no és possible amb 18 centímetres d’intestí, de forma que jo ja estava preparant-li l’enterro, pràcticament», recorda la seua mare, l’ampostina Lumi Pegueroles, de 29 anys.
Thaïs va passar-se 110 dies a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. «Vam tornar a casa amb la màquina parenteral connectada durant períodes de 12 o 15 hores. Si jo li donava el biberó, no el retenia, el seu intestí no funcionava, de forma que havia de nodrir-se per la màquina», explica Pegueroles, la qual també és mare de Júlia, de quatre anys, i puja sola les dues xiquetes amb l’ajuda de la seua mare.
Tot i que els metges no li garantien res, Pegueroles va remoure cel i terra per ajudar la seua filla i va contactar amb diversos hospitals internacionals fins que un dia va conèixer l’Associació NUPA, d’ajuda a nens amb trasplantament multivisceral i afectats de disfunció intestinal i nutrició parenteral. «El primer any va ser horrible. Però els altres pares de l’Associació em deien que havia de tenir esperança». En una de les freqüentíssimes visites a l’hospital, la van desconnectar de la parenteral i Thaïs va augmentar de pes. De forma que ara la petita viu amb 18 centímetres d’intestí i una dieta molt controlada. «Els metges no van saber donar-me una explicació. El cos es va adaptar», afirma la mare.
Ara, però, el futur és incert i Pegueroles explica que sap que Thaïs podria tornar a viure connectada a la parenteral. «No sabem què passarà, però m’aferro al present i disfruto del dia a dia amb ella, veient que és feliç. M’agradaria donar el meu agraïment a l’equip de la UCI pediàtrica del Joan XXIII, especialment a Arrate, la infermera que em va fer més costat», conclou.
