Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Disset ajuntaments i la PDE porten al Suprem el pla hidrològic de l'Ebre

Els consistoris més importants de les Terres de l'Ebre s'adhereixen al recurs contenciós administratiu liderat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i presentat davant l'alt tribunal

A.Caralt

Whatsapp
Imatge de la gran manifestació de la PDE contra el pla hidrològic el 7 de febrer passat. Foto: JOAN REVILLAS

Imatge de la gran manifestació de la PDE contra el pla hidrològic el 7 de febrer passat. Foto: JOAN REVILLAS

Resposta massiva dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre a la demanda de la Plataforma en Defensa de l’Ebre d’adherir-se al recurs contenciós administratiu que han presentat davant el Tribunal Suprem contra l’aprovació del pla hidrològic de la conca de l’Ebre.

Un total de 17 ajuntaments ebrencs, dos entitats municipals descentralitzades i dos consells comarcals -els del Baix Ebre i Terra Alta- s’han adherit amb el mateix rang de responsabilitat al recurs liderat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i l’entitat ecologista Depana.

Entre els consistoris adherits, n’hi ha alguns dels més importants a l’Ebre com els de Tortosa, Amposta, la Ràpita, Deltebre, Ulldecona, Alcanar, Roquetes, la Sénia i altres com Horta de Sant Joan, el Perelló, Sant Jaume d’Enveja i Camarles.

D’altra banda, altres ajuntaments i ens comarcals –com el del Montsià– no han disposat de prou temps per aprovar la impugnació al reial decret d’aprovació del pla i per atorgar poders als lletrats per a presentar el recurs davant del Suprem. En aquest cas, aprovaran la seva adhesió en els pròxims dies i setmanes però la resolució no s’incorporarà a la demanda. Amb tot, la portaveu de la PDE, Matilde Font, s’ha mostrat molt satisfeta per la resposta del món polític ebrenc, després que al recurs del mateix tipus presentat davant l’anterior pla de conca, l’any 2014, no s’hi va adherir cap consistori. «Estem molt satisfets, ja que els ajuntaments que s’han adherit representen a la majoria dels ebrencs».

Ara fa dos anys, i després que l’alt tribunal va admetre a trànsit el recurs, la mateixa PDE va retirar el recurs perquè va entrar en vigor l’actual pla de conca. La Generalitat no va fer el mateix i el Suprem va dictar sentència, uns dos anys després de la seva presentació. Així, la PDE espera ara que l’alt tribunal admeti a tràmit el recurs, obri diligències i sol·liciti informació complementària amb la previsió de poder dictar sentència en un període similar de temps.

El contingut del recurs es basa en l’incompliment de la instrucció de planificació hidrològica estatal, la llei d’aigües i les directives comunitàries d’hàbitat, aigua i aus. Una argumentació jurídica molt similar a l’emprada en el recurs de 2014, atès que els dos plans també ho són.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También