EL PSC defensa que el pla del Ministeri protegeix el Delta

El secretari de Transició Ecològica i Agricultura del PSC a l’Ebre, Antoni Espanya, també cap de Costes de l’Estat a Tarragona, ha sortit al pas de les crítiques al pla de protecció del delta de l’Ebre que el Ministeri ha tret a informació pública, i nega que suposi cap retrocés en la línia litoral. Segons recorda, el document del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (Cedex) pren com a base els estudis científics més rellevants que s’han del Delta en els últims 20 anys, alguns encarregats per la Generalitat, i es troba actualment en fase d’exposició pública durant dos mesos, durant els quals es poden fer propostes i aportacions. «S’ha fet arribar a tots els ajuntaments i entitats productives de la zona. Es un pla transparent i obert a la participació», afirma, tot remarcant que «s’ha creat una alarma injustificada». El document  «esdevé un pla de plans per desplegar-se en projectes sectorials», com un full de ruta per als pròxims anys, per la qual cosa encara no pot incloure anualitats i pressupostos concrets,  apunta Espanya. El finançament està garantit pel mateix Ministeri i per fons europeus, així com l’anunciada implicació de la Generalitat. 
Antoni Espanya nega rotundament que el pla propose un retrocés del litoral. «El que es proposa és crear una zona d’acomodació, que com a màxim ha de comportar la naturalització de 800 hectàrees, de les quals una tercera part ja no estan en producció». Per a les aproximadament 500 hectàrees que si que són terres conreades es planteja una compra o permuta pels terrenys púbics de la finca Bombita, «però en cap cas expropiacions». 
Espanya també nega que aquesta zona d’acomodació supose una estratègia de reculada i pèrdua de terreny davant del mar. I és que el pla contempla una estratègia d’aportació de sorres, concretament, d’entre 150.000 i 450.000 metres cúbics anuals, amb especial atenció als punts més sensibles i en regressió: Trabucador, Illa de Buda i Marquesa. «Hi haurà una gestió activa de les zones més fràgils», remarca. 
«Crear zones d’acomodació no implica que s’abandonaran. Al contrari, aquest sistema vol garantir la dissipació de l’energia dels temporals d’alta intensitat i per evitar inundacions, i protegir així l’activitat agrària i els espais de valor ambiental». Pel que fa als camins de guarda, no apareixen com a tals al pla, però sí que es preveuen unes bermes o dics al final de les zones d’acomodació que tindrien una funció similar. 
Espanya també desmenteix que la modificació i actualització del Domini Públic Marítim Terrestre serveixi per apropiar-se d’aquests conreus del litoral. L’actual delimitació es va fer als anys 80 del segle passat i en molts trams transcorre ara per l’interior del mar, com és el cas del front marítim de Riumar i el Fangar, Buda, Migjorn i l’Aufacada. «S’ha d’actualitzar i es farà al límit dels arrossars actuals», afirma.

Per la seva banda, el senador Manel de la Vega ha acusat el Govern  català de convertir la defensa del Delta «en un míting», «mentre que els programes electorals d’ERC i Junts no n’incorporen cap actuació». «La Generalitat té competències per actuar al Delta i al riu en acord amb l’Estat, però no ho fa», afirma.