El Delta que ja no pot esperar més

El ‘Diari’ recull els neguits, demandes i esperances de pagesos i propietaris de primera línia de costa, ja afectats de ple per la regressió

Maribel Millan López

Whatsapp
Un nou temporal ha afectat el litoral del Delta aquest cap de setmana. FOTO: Joan Revillas

Un nou temporal ha afectat el litoral del Delta aquest cap de setmana. FOTO: Joan Revillas

El Delta de l’Ebre requereix d’actuacions decidides per garantir el seu futur, amenaçat per la regressió, la subsidència (enfonsament del terreny) i els efectes del canvi climàtic, amb temporals cada cop més freqüents i devastadors. El Glòria va posar de manifest l’extrema fragilitat d’aquest espai natural protegit, que és la llar de més de 60.000 persones de set municipis que hi volen continuar vivint. Així ho remarca la Taula de Consens pel Delta, òrgan format pels ajuntaments de la zona i les dues comunitats de regants, que treballa de forma decidida com a lobby de pressió davant l’Estat i la Generalitat perquè posin en marxa un paquet de mesures per aturar la regressió i garantir el futur del territori. I fins i tot compten amb un potent document de treball, el Pla Delta, amb projectes concrets a curt, mitjà i llarg termini per no cedir més terrenys al mar. 
L’Estat ha presentat recentment una Estratègia Delta que en general ha decebut al territori, mentre que la Generalitat continua sense concretar la inversió de 6 milions d’euros que inclouen els pressupostos del 2020 per al Delta. 

El ‘Diari’ ha volgut copsar com viuen l’actual situació pagesos, propietaris de terrenys i responsables d’activitats econòmiques a primera línia de la costa i que per tant, ja pateixen directament els efectes de la regressió i el canvi climàtic. 

En general, no veuen malament l’aposta de la comunitat científica per l’aportació de sediments que ara es queden retinguts als pantans de la conca, riu amunt. Però consideren que es tracta de projectes molt ambiciosos, que requereixen de nombrosos estudis i anàlisis, que en retardaran la seva posada en marxa, mentre que el Delta no pot esperar més. 

Hi ha qui aposta directament per solucions dures que protegeixin el litoral. Però una actuació que tots consideren necessària és el moviment d’arenes, per aportar-les a les zones més sensibles, com ara la barra del Trabucador, la platja de la Marquesa o l’Illa de Buda. 

Mentrestant, aquest cap de setmana un nou temporal marítim d’intensitat mitjana ha tornat a sacsejar la línia de costa. La barra del Trabucador s’ha trencat per uns 150 metres, que segons Costes es podran reparar. 

Joan Sucarrats: «Si no s’ho prenen seriosament, tot això desapareixerà»

Joan Sucarrats és el gerent de l’empresa Infosa, que gestiona les Salines de la Trinitat. La barra del Trabucador, que el temporal Glòria va trencar al gener, és el camí pel que circulen els camions carregats de la sal produïda a la punta de la Banya, al terme de Sant Carles de la Ràpita. Segons explica, tot i les obres de reposició d’arena dutes a terme per ells mateixos i especialment per Costes de l’Estat, la seva activitat ha estat en precari des de llavors. 

«Sempre hem d’estar pendents del temps. Aquest cap de setmana, per exemple, hi ha un nou temporal i el divendres els treballadors ja no van accedir a les salines per precaució», relata. A l’espera de l’afectació definitiva d’aquesta nova llevantada, Sucarrats demana determinació a les administracions per actuar al Delta de forma efectiva. En aquest sentit i en la línia de la Taula de Consens pel Delta, el gerent d’Infosa considera decepcionant l’Estratègia Delta presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica. «No necessitem pegats, sinó solucions clares i decidides als problemes de base». «Si no s’ho prenen seriosament, el Delta desapareixerà i seria molt greu tant a nivell socioeconòmic com també ambiental», alerta. 

L’empresa salinera treballa en un projecte per poder treure la producció per via marítima, a través de la badia dels Alfacs, quan sigue necessari. «Però el nostre pas principal ha de continuar ser el terrestre», remarca Sucarrats. 

Joan Sucarrats, a les salines.
Joan Sucarrats, a les salines.

Marcel·la Otamendi: «Pertanyem a la terra i no la volem perdre»

La família de Marcel·la Otamendi té des de fa 69 anys una finca a la zona de la Marquesa i d’accés a la punta del Fangar, on regenten també el restaurant Vascos de Setmana Santa fins al final d’estiu. Des de fa uns anys una barrera de roques protegeix la construcció, que veu arribar les onades a les mateixes portes de l’establiment quan hi ha forts temporals. «Dècades enrera, el mar es trobava a gairebé un quilòmetre de distància», assegura Otamendi. De fet els Vascos és un dels símbols més visibles de la regressió al Delta. 

Ara, de forma recurrent l’aigua de mar entra als seus arrossars. Al temporal Glòria van patir una forta ‘invasió d’arena’ que finalment van poder treure, però la producció va ser més baixa en aquestos punts. «Haver pogut produir arròs enguany en aquesta finca ha estat com un miracle», comenta. 

Otamendi considera que s’ha de fer tot el que sigue possible per mantenir l’actual morfologia del Delta i que els propietaris de primera línia puguen mantenir les finques dels seus avantpassats. «Pertanyem a aquesta terra i no la volem perdre», remarca. 

En aquest sentit, assegura que existeixen solucions tècniques viables, com les que han aplicat altres zones com el Delta del Po o els Països Baixos. Veu l’aportació de sediments «com a última opció i a llarg termini», però considera que primer cal estabilitzar la línia de costa i per a això fan falta mesures més contundents i també innovadores, com els dics submergits. «El Delta té solució i hem de mantenir l’esperança», afirma. 

Marcel·la Otamendi, a la finca dels Vascos, a Deltebre.
Marcel·la Otamendi, a la finca dels Vascos, a Deltebre. 

Oriol Bonet: «Ens hem de fixar en les solucions d’altres països»

La família d’Oriol Bonet, de Deltebre, compta amb una finca a la zona de la Bassa de l’Arena. Enginyer agrònom de professió, admet que les propietats més properes a la costa són difícils de conrear, mentre cada any van perdent superfície. 

Al seu entendre, el problema que pateix el Delta no és únic, pel que les administracions farien bé de mirar fora i fixar-se en experiències que han donat resultat en altres deltes i països. 

Bonet lamenta que «es gasten els diners amb estudis, quan el que caldria és actuar ja sobre el terreny, sense perdre més temps». En aquest sentit, considera imprescindible poder comptar al territori amb una draga que permetés portar arena de forma àgil als punts més afectats per la regressió. «Pel que es veu l’Estat defensa novament les expropiacions, per fer-se amb els espais litorals. És una política de comprar els problemes, sense aportar solucions». 

Oriol Bonet a la zona de la Bassa de l’Arena.
Oriol Bonet a la zona de la Bassa de l’Arena. 

Guillermo Borés: «La inacció suposa la mort del Delta»

Guillermo Borés, propietari d’una part de l’illa de Buda, fa anys que denuncia l’agonia d’aquest espai i per extensió també del Delta. I és que l’illa és un altre dels punts sensibles a la regressió i que ha patit més en els darrers anys els efectes dels temporals de llevant. «Des de fa 50 anys anem perdent terreny, però ara ha irromput el canvi climàtic i temporals devastadors que han accelerat aquesta tendència», explica. 

Borés és partidari d’accions contundents i dures per estabilitzar la línia de costa i considera que aquesta hauria de ser la prioritat de treball de les administracions, tenint en compte la seva responsabilitat de conservar els hàbitats. Però admet que actualment és una via que genera controvèrsia, mentre que la majoria de la comunitat científica aposta per l’aportació de sediments retinguts als pantans aigües amunt de la conca de l’Ebre com a principal mesura contra la regressió. «Considerant que pugue ser una mesura efectiva, no arribarà fins a d’aquí a set o vuit anys i llavors ja pot ser molt tard», assegura, tot lamentant que «les visions d’alguns sectors conservacionistes vulguin portar a un Delta com el del segle XVII, quan no hi havia conreus, només malalties i mosquits». 

Així, aposta per una via intermitja: les aportacions d’arena, des de les zones on s’acumula a aquelles, com el front litoral de Buda, on fa falta; per al que considera que seria imprescindible comptar amb el treball continuat d’un sistema de dragues. 

Borés mostra la seva satisfacció per la feina que està duent a terme la Taula de Consens pel Delta, que agrupa els ajuntaments de la zona i les dues comunitats de regants. «Cal actuar i fer-ho de forma decidida. La inacció suposa la mort del Delta». En aquest sentit, denuncia la possible pèrdua de la inversió de 6 milions d’euros per al territori prevista per la Generalitat aquest 2020, que s’hauria de concretar abans d’acabar l’any.

Borés es propietari de part de l'Illa de Buda.
Borés es propietari de part de l'Illa de Buda.

Víctor Ramírez: «Aquí som quatre vots i no tenim força perquè ens facen cas»

Víctor Ramírez i el seu pare són els encarregats d’una finca d’arròs a tocar de la platja de la Marquesa. Al llarg dels anys havien viscut temporals forts de forma puntual, en els que el mar ocupava uns 50 metres i poc després es retirava de forma natural. Amb el temporal Glòria del passat mes de gener, la finca va quedar completament anegada. «L’arena va cobrir completament uns tres jornals i la faena ha estat nostra per poder-la retirar, sense ajuda de les administracions», lamenta. Tot i això, finalment la collita d’arròs d’enguany no ha estat tan dolenta com s’esperava. 

Al seu parer, al Delta es necessiten accions contundents per mantenir la terra, «però aquí som quatre vots i no tenim prou força perquè ens facen cas». En aquest sentit, considera que les mesures anunciades són insuficients i que l’aportació de sediments és necessària, «però portem 20 o 30 anys de retard». 

Ramírez, en un camp afectat pel Glòria.
Ramírez, en un camp afectat pel Glòria. 

Comentarios

Lea También