El Delta requereix un milió de tones de sediments per frenar l'enfonsament

Recuperar un mínim d’un milió de tones anual de sediments que es troben retinguts en embassaments com el de Riba-roja d’Ebre permetria afrontar l’amenaça combinada de la subsidència (enfonsament del terreny) i la pujada del nivell del mar al delta de l’Ebre al llarg d’aquest segle XXI. Aquesta és una de les principals propostes que els experts posen sobre la taula per evitar l’enfonsament del terreny que pateix crònicament aquest espai, tal com s’ha posat de relleu a la primera jornada Aigua i Terra, organitzada per la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre i dedicada a la gestió de sediments al Delta.

La subsidència és un fenomen que té el seu origen en el dèficit d’aportacions del riu però que ara es pot veure especialment agreujat per l’augment del nivell del mar, que podria arribar a un metre en els escenaris més pessimistes per als pròxims cent anys. Amb el 50% de la superfície del Delta actualment al mateix nivell del mar, l’estratègia passa per elevar el terreny i mitigar els efectes d’aquest escenari, que podria tenir també conseqüències greus per a la continuïtat del conreu de l’arròs, fruit d’un increment de la salinització i uns majors costos de bombeig.

Tot i que no estan tancats a la idea de construir alguns dics, especialment a les badies, els experts aposten obertament per solucions toves i naturals a l’hora de frenar la regressió de la línia costanera.

La subsidència i la regressió de la línia costanera, sense les avingudes anteriors als embassaments que compensaven el fenomen, podrien suposar que la pèrdua sota l’aigua d’espais com la urbanització de Riumar, l’illa de Buda i terrenys d’arrossar. Per contra, es guanyaria nous espais naturals a la zona de les banyes deltaiques, al nord i al sud. Un escenari que convida poc a l’optimisme però que, en opinió dels experts que han participat en la I Jornada Aigua i Terra, deixa encara marge de maniobra a curt i mitjà termini.

La idea de recuperar sediments dels embassaments del curs mitjà-final de l’Ebre, específicament el de Riba-roja, s’havia plantejat reiteradament durant els últims anys com la solució més efectiva per mitigar aquest escenari. Ara, però, el cap del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA i responsable del projecte Life Ebre-Admiclim, Carles Ibàñez, ha posat xifres a aquesta necessitat.

Els estudis, ha precisat, demostrarien que amb una aportació mínima anual d’1 milió de tones de sediment seria suficient per poder elevar i mantenir el Delta en les condicions actuals dins l’escenari de crescuda del nivell del mar més optimista. Si, finalment, aquest increment s’acosta als valors més pessimistes, aquestes aportacions s’haurien de situar entre els 2,5 i 3,5 milions de tones anuals.