El Glòria arrasa amb centenars de nacres a la badia del Fangar

Les investigadores de l’IRTA, amb la participació d’altres entitats i voluntaris, han realitzat actuacions per estudiar i salvar les últimes nacres del delta de l’Ebre, de les poques que queden al Mediterrani

Roser Regolf

Whatsapp
Investigadores de l’IRTA i altres entitats van participar en el rescat de les nacres al delta de l’Ebre. Foto: IRTA

Investigadores de l’IRTA i altres entitats van participar en el rescat de les nacres al delta de l’Ebre. Foto: IRTA

Les conseqüències del temporal Glòria segueixen aflorant al Delta de l’Ebre, tot i haver passat més de mig any. Aquest cop les afectades són les nacres que viuen a la badia dels Alfacs i a la del Fangar, unes poblacions de mol·luscs bivalves gairebé úniques al mar Mediterrani que ara s’ha descobert que la borrasca va afectar greument. Les investigadores de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Sant Carles de la Ràpita, que s’encarreguen d’estudiar aquesta espècie, apuntaven que a conseqüència del Glòria se n’haurien mort prop de dos centenars.

Durant tot el mes de juliol, el personal científic de l’IRTA, conjuntament amb tècnics de la Fundació Zoo de Barcelona i voluntaris de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS), la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO), la Universitat de Barcelona (UB) i el grup de treball VIMAR van iniciar un seguit d’actuacions per estudiar i salvar les últimes nacres del Delta de l’Ebre. Uns treballs que van desvelar la situació d’aquest animal a la zona i que es van poder dur a terme gràcies a les aportacions de la campanya de micromecenatge «Ni una nacra menys», a través de la qual ja han acumulat més de 8.000 euros.

L’acció va començar la segona setmana de juliol, quan l’equip de treball es va desplaçar a la platja del Trabucador, on les nacres viuen a molt poca profunditat i, durant els mesos hivernals, es queden plantades sobre un sòl sec. D’allí els investigadors van rescatar un total de 287 individus, el que apuntava a bons auguris, res comparable al que es trobarien ben prop, a la badia del Fangar, uns dies després.

El 13 de juliol es van iniciar els censos al Fangar, concretament a la zona greument afectada pel temporal Glòria, per tal de veure quin era l’estat dels 214 individus que dues setmanes després de la tempesta seguien vius. La investigadora Patricia Prado, de l’IRTA  la Ràpita, explicava que «allà vam poder constatar que la situació és un desastre... només vam trobar 12 nacres de les més de 200 que quedaven vives 20 dies després del temporal Glòria». Prado afegia que «segur que es tracta d’un efecte del temporal, ja que quan va manar-hi al març no vam poder buscar-les de forma intensiva i al febrer ja vam veure que moltes van quedar tocades, pel qual hauran acabat morint». 
«El resultat és una població gairebé extinta», reblava la investigadora. La climatologia no és, però, l’única amenaça per aquesta espècie endèmica del mar Mediterrani.

Resistents a la malaltia
Abans del temporal, els bivalves ja lluitaven contra l’extinció que, des de fa tres anys, augurava que podria provocar el paràsit Haplosporidium. La següent expedició va ser per la zona de la Torre de Sant Joan, un espai amb influència d’aigua dolça clau per controlar la malaltia. «Allà ens vam emportar una sorpresa, ja que vam comptabilitzar un total de 242 nacres amb densitats localment altes», seguia la científica, tot apuntant que encara els queda molta superfície per explorar.

Finalment, la setmana passada van dedicar els esforços a realitzar una cerca d’individus supervivents i potencialment resistents a la malaltia que afecta sobretot a la Badia del Fangar. Les nacres trobades es van traslladar a una zona segura quant a fondària i probabilitat de col·lisió amb embarcacions. En el conjunt de totes les actuacions realitzades durant el mes de juliol, els experts van rescatar un total de 351 nacres.

Comentarios

Lea También