El Govern reclama a l’Estat reforçar amb més sorra els punts fràgils del Delta

El Govern de la Generalitat reclama a l’Estat central poder actuar d’emergència al delta de l’Ebre per poder reforçar amb fins a 500.000 metres cúbics de sorra els punts més fràgils del Delta. Ho fa a petició de la Taula de Consens pel Delta, després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es reunís ahir a Deltebre amb l’ens, que representa els set ajuntaments del Delta i les dues comunitats de regants.

La Taula de Consens del delta de l’Ebre i el Departament de Territori i Sostenibilitat han acordat engegar actuacions d’urgència abans de la primavera per reforçar les zones més vulnerables davant de nous temporals. El tècnic de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, va explicar ahir que, després d’haver-ho estudiat i treballat des de l’estiu, es proposa moure gairebé 500.000 metres cúbics més de sorres cap als punts del litoral on ja va actuar Costes després del temporal Glòria: el Trabucador, l’Illa de Buda, entre la Bassa l’Arena i la Marquesa, i l’Arenal. El projecte s’ha posat també a disposició d’entitats com la Plataforma en Defensa de l’Ebre o SEO Birdlife.

Així, el Govern ha demanat a l’Estat la declaració d’emergència per accelerar les actuacions i poder fer les obres ràpidament. Calvet ha explicat que el Govern té a punt una partida pressupostària per a executar el projecte presentat per la Taula que compta amb el vistiplau del Govern. 
L’objectiu, ha dit, és «actuar amb la màxima celeritat, perquè estem en època de llevantades, i abans no entrin altres condicionants com el període de nidificació d’aus».

El conseller Calvet va expressar que «l’aportació del Govern hi és per actuar en l’emergència, i per les quantitats que siguin requerides per resoldre l’emergència, però també, i sobretot, per actuacions estructurals», en referència als 6 milions previstos al pressupost de la Generalitat, que ha dit que «en cap cas es perdran».

A més a més, Territori també se sumarà a les al·legacions de la Taula de Consens contra el Pla Hidrològic de l’Ebre i el Pla de Protecció del Delta del Ministeri i s’ha compromès a redactar el Pla estratègic de la Xarxa Natura 2000. 

Calvet ha refermat la voluntat del Govern de consensuar amb la Taula els tres documents que han de marcar l’horitzó de les actuacions al Delta a mig i llarg termini.

Finalment, el conseller ha explicat que la Comissió Europea ha marcat que tots els fons europeus han de centrar-se en una reactivació econòmica i una major resiliència que posi l’Agenda Verda al centre. Per això, ha defensat que cal preparar, elaborar i sumar projectes a aquesta llista prioritària que ha de rebre fons europeus.  «Actuarem conjuntament per no perdre cap oportunitat de finançament extraordinari per actuacions que evitin la regressió del Delta».

El primer port  autosuficient energèticament
D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, i el director general de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, també va visitar ahir el camp fotovoltaic instal·lat a la coberta de la llotja de peix del port de la Ràpita per generar energia per a l’autoconsum de la Confraria de Pescadors. Calvet ha anunciat la línia estratègica que vol seguir el port de la Ràpita per convertir-se en un green port que té un horitzó posat en l’autosuficiència energètica, la innovació portuària i la integració del port amb la ciutat. Objectius que van de la mà de l’impuls als sectors portuaris i a l’activitat econòmica dins d’un marc sostenible. Un exemple és l’edifici que es construirà l’any vinent per acollir la base nàutica, desestacionalitzar l’activitat i promoure la formació, i que alhora serà autosuficient energèticament. Ports de la Generalitat ha instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 plaques solars i una potència individual de 125 kW que produeixen uns 18.000 kWh d’energia al mes, que es destina a l’autoconsum del sector pesquer de la Ràpita, arribant a cobrir el 20% de les necessitats energètiques de la Confraria de Pescadors, amb una inversió de gairebé 130.000 euros. També Ports destinarà 900.000 euros a la construcció de l’edifici que acollirà els serveis d’Escola de Vela i de les activitats nàutiques.