El Govern vol aturar el projectedel dipòsit de residus de Riba-roja

El president de la Generalitat Quim Torra va declarar ahir a la sessió de control del parlament estar obertament en contra del projecte de dipòsit de residus previst a Riba-roja d’Ebre. En resposta a la diputada de la CUP Natàlia Sánchez va expressar: «som un Govern que quan ha calgut a la Terra Alta [sic] dir que estàvem en contra de l’abocador, ho hem manifestat a la gent». «El país em tindrà en contra de l’abocador, és possible conciliar activitat econòmica amb respecte al medi ambient».
Aquestes paraules del president van provocar que l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez no assistís a la reunió, a la tarda, dels alcaldes de la Ribera d’Ebre i el Segrià amb el conseller Damià Calvet. «Si la decisió ja està presa no cal que assisteixi a cap reunió», va declarar ahir als mitjans de comunicació. «La compareixença de Torra ens ha deixat preocupats i aprofito per convidar el president a visitar Riba-roja, que conegui la Ribera d’Ebre nord, la problemàtica que tenim arran de la desindustrialització de Flix i la que tindrem quan tancarem els reactors d’Ascó. Situar Riba-roja en un entorn rural amb població que viu de l’agricultura, implica desconeixença i mal assessorament», ha afegit.
Per la seua banda, segons ha explicat ara el conseller de Territori, Damià Calvet, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha declarat que la llicència del futur dipòsit no es pot prorrogar perquè l’activitat que s’havia autoritzat encara no està en marxa i perquè hi ha hagut canvis normatius en matèria d’aigua. Ara caldrà revisar les possibles afectacions del projecte en l’aigua, l’aire, els residus i la biodiversitat de la zona. La llicència ambiental caduca el 17 de juliol vinent.

La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, s’ha mostrat satisfeta. Carim ha reiterat que la comarca viu una decadència industrial que se suma a la data de caducitat de les centrals nuclears i que l’aposta passa per tornar a recuperar valors agroalimentaris, turístics i patrimonials que l’abocador de Riba-roja posa en risc. Davant d’això, l’alcalde de Riba-roja s’ha mostrat «sorprès» per la «immediatesa» amb què la CHE ha emès un informe sobre l’autorització ambiental, que justament es va registrar l’endemà de la darrera reunió d’alcaldes de la Ribera d’Ebre. L’alcalde ha declarat que no li «preocupa» en absolut aquest informe de la CHE. «No és la competent en realitzar la tramitació ambiental. Depèn del Departament de Territori. No em preocupa: qualsevol projecte està sotmès constantment a revisions».Antoni Suárez ha remarcat que el projecte del dipòsit s’ha fet amb les tramitacions ambientals i urbanístiques, «netes i immaculades», com ha corroborat també el conseller Damià Calvet, i ha assenyalat que durant les tramitacions, els anys 2012 i 2013, cap ajuntament de la comarca en va presentar al·legacions. L’alcalde també considera que s’han sobrepassat molts límits de la política municipal amb la intrusió que han fet la resta d’alcaldes de la Ribera d’Ebre a un projecte del municipi. També ha rebutjat que la comarca de la Ribera d’Ebre haja consensuat un model econòmic de futur basat en el turisme i l’agricultura i ha defensat que tots els models hi poden conviure. Un dels exemples que ha posat és la normalitat amb què conviu una de les principals empreses exportadores de cireres del país amb l’abocador de Tivissa

Pèrdua d’habitants i un debat de comarca

El projecte del dipòsit de residus inclou contraprestacions econòmiques (cànon) al municipi durant els 21 anys d’explotació del dipòsit de residus i el centre de valorització de les Valls, entre els quals un mínim de 240.000 euros anuals per a les arques municipals els primers tres anys, 265.000 a partir del quart any, mantenint els 3 euros/tona en el cas improbable que entrin residus urbans. També contempla a creació de 14 llocs de treball, que els veïns no paguin la taxa municipal de la brossa a partir de 2019 i una inversió de 4 milions d’euros en un vial  d’accés, convertint el camí de Maials, una via d’evacuació del Pla d’Emergències Nuclear, en una carretera de sis quilòmetres, independent de la futura carretera d’Almatret.Just ahir s’anunciava que l’empresa també crearà un nou centre de valorització de residus, que suposarà 30 llocs de treball més. L’alcalde Antonio Suárez en aquest sentit ha recordat la imparable pèrdua de població que pateix la Ribera. «L’economia atrau economia, aquest és el camí», ha declarat. «Jo també vull agricultura i turisme.... Però la realitat a tres municipis de la comarca, els del nord, no encaixa amb el model de producte agroalimentari i turístic. Aquest sector no tira i tenim un horitzó devastador. Si aspiren a tenir una comarca amb deu mil habitants, un servidor no té res a dir, però no és el que vull perquè crec que tots els sectors poden conviure», ha defensat.