El Parlament insta l’Estat a fer una auditoria tècnica del Castor

El Parlament de Catalunya exigeix que l’Estat, Escal UGS i ACS assumeixin responsabilitats pel projecte Castor. El ple de la cambra catalana va aprovar ahir el dictamen de la comissió d’investigació que durant el darrer any ha analitzat les causes i conseqüències del polèmic i fallit magatzem de gas situat davant les costes de Vinaròs i Alcanar, i que la tardor de l’any 2013 va causar més d’un miler de sismes a la zona arran de la injecció de gas al subsòl marí.

El dictamen es va aprovar amb els vots del govern de Junts per Catalunya i ERC, i el grup d’En Comú Podem, que havien consensuat el text, així com el de la CUP. Ciutadans i el PSC hi van votar en contra, tot i donar suport a punts concrets, mentre que el PP va rebutjar el total de les conclusions.

El text denuncia que es permetés que Escal UGS i ACS desenvolupessin «un projecte de gran risc tècnic sense assumir pràcticament riscos de caràcter econòmic ni aportacions econòmiques».

Així, s’insta el govern de l’Estat que emprengui «les mesures necessàries» per recuperar les indemnitzacions i costos que es van pagar indegudament a Escal UGS, així com «assegurar que aquests costos no recaiguin ni en els usuaris del gas ni en el conjunt de tota la ciutadania».

Davant del fet que el mateix govern ha reconegut negligències en el disseny del Castor, se li demana la realització d’una auditoria tècnica del projecte per esbrinar l’existència d’irregularitats, mancances i contrasentits detectats i apuntats per diferents experts; i determinar-ne les responsabilitats pertinents.

En les conclusions també s’insta la Comissió Europea a investigar la responsabilitat del Banc d’Inversions Europeu (BEI) en el seguiment del projecte Castor, i, com a recomanació, que s’avaluï de nou si la indemnització a l’exconcessionària Escal UGS va suposar «una ajuda il·legal d’Estat».

El text també remarca que el cost del desmantellament en cap cas s’ha de fer amb diners públics sinó que hauria d’assumir-los Escal UGS, i es requereix a l’Estat que doni resposta i s’atenguin «els danys materials i morals dels veïns i institucions públiques afectades».

A més, el Parlament de Catalunya reconeix la tasca de l’Ajuntament d’Alcanar, de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i dels promotors de la querella ciutadana «Cas Castor». A la sessió del Parlament van assistir l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, i membres de la Plataforma del Sénia, opositora al projecte des dels seus inicis.

‘Un gran escàndol’

Durant el debat, el diputat ebrenc d’ERC Lluís Salvadó va remarcar que el Castor ha estat «un dels majors escàndols socials, polítics i econòmics, que exemplifica el matrimoni de les grans constructores amb els poders de l’Estat».

Des de Junts per Catalunya, la també diputada ebrenca Mònica Sales va posar l’accent en les incompareixences a la comissió d’alts càrrecs així com ministres i exministres del govern espanyol, com l’actual titular per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, o l’exministre d’Indústria del PP, José Manuel Soria, per donar explicacions sobre el cas.

En total, la comissió ha comptat amb una quarantena de compareixences en l’últim any, entre les quals les de tècnics geòlegs o la del mateix president d’ACS, Florentino Pérez.

Des dels Comuns, Lucas Ferro va qualificar el Castor d’un «projecte típic i característic del capitalisme d’amiguets», mentre que Maria Sirvent, de la CUP, va dir que és sinònim de «malversació, corrupció, tràfic d’influències, delictes ambientals, compra de voluntats, i fins i tot canvi sobtat de límits marítims».

Per la seva banda, el diputat del PSC Jordi Terradas va posar en valor l’acord, per part de l’executiu de Pedro Sánchez, per segellar definitivament els pous i desmantellar les instal·lacions.

Per últim, tant el diputat de Ciutadans Francisco José Domínguez com Santi Rodríguez del PP van qüestionar la competència del Parlament a l’hora d’investigar el cas.