Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El TSJC certifica l'enderroc definitiu dels 32 habitatges de Turov a Alcanar construïts amb una llicència il·legal

Dues sentències, que no podran ser recorregudes, desestimen els recursos presentats per l'Ajuntament i els veïns
Whatsapp

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos presentats per l'Ajuntament d'Alcanar i els veïns en contra de l'ordre d'enderroc dels 32 habitatges de la promotora Turov construïts amb una llicència declarada il·legal. A la pràctica, la desestimació dels incidents d'execució de la sentència del jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, que ja no podran tornar a ser recorreguts, obligarà a demolir definitivament el bloc. El TSJC rebutja els arguments del consistori i els afectats recordant que la promoció es va aixecar no només vulnerant la planificació urbanística -multiplicant l'edificabilitat permesa -, sinó que tampoc va respectar les distàncies requerides.

 

Les sentències es poden convertir, de facto, en el punt i final judicial a un dels escàndols urbanístics més sonats i controvertits dels últims anys a les Terres de l'Ebre. Ubicat a la zona de Serramar, a Alcanar Platja, el bloc de la promotora Turov va ser edificat amb una llicència d'obres que el mateix TSJC va acabar declarant definitivament il·legal l'any 2009. El gener del passat 2012, el jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va emetre una sentència ordenant l'enderroc. Ara, de nou el TSJC ha resolt sengles recursos en forma d'incident d'execució presentats pels inquilins i el consistori amb l'objectiu d'evitar l'enderroc.

 

Emparant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, les sentències són taxatives i rebaten els arguments dels recurrents. Recorden al consistori ha de donar compliment a l'ordre d'enderroc dictada el passat 2012, malgrat tractar-se d'una "situació enutjosa" i "heretada del passat" -les llicències daten de l'any 2003, quan el PSC ocupava l'alcaldia-. Tampoc accepta el TSJC el fet que els propietaris haguessin actuat "de bona fe", sense haver tingut coneixement de la situació il·legal de les propietats en el moment d'adquirir-les o els perjudicis que els pugui ocasionar puguin ser un obstacle per a la demolició.

 

Per contra, el tribunal reitera que la construcció dels 32 habitatges no només va vulnerar la densitat d'edificació permesa. En un espai on només es permetien nou xalets aïllats dins de la clau urbanística de ciutat jardí, se'n van acabar construint 32 en forma de bloc d'apartaments. Però, a més, recorda que es va vulnerar també clarament el paràmetre de les distàncies respecte altres finques pròximes, un fet que hauria portat una veïna, María Antonia González -que s'ha oposat també a aquests recursos-, a iniciar el procediment judicial en contra del projecte.

 

Les sentències també rebutgen l'argument que la llicència quedava anul·lada en el marc d'un Pla Especial aprovat posteriorment per l'Ajuntament d'Alcanar amb l'intent de legalitzar l'obra i que va ser també tombat pel Tribunal Suprem. Queda descartada també la possibilitat d'un enderrocament parcial plantejada pel consistori, que considera "difícilment factible" per satisfer els interessos de tots els propietaris. Tampoc admet la interpretació que la sentència del Contenciós Administratiu no era prou explícita pel que fa a la demolició.

 

Amb aquestes sentències a les mans, el consistori hauria de procedir ara a licitar un projecte per enderrocar el bloc i restituir la legalitat urbanística vulnerada en aquest espai, segons ha admès en diverses ocasions l'alcalde, el republicà Alfons Montserrat. En declaracions públiques recollides pels mitjans, els veïns no descarten ara demanar la nul·litat de tot el procés.

 

De fet, l'anomenat cas Turov no només va posar en evidenciar aquest singular cas de construcció il·legal flagrant. Els peritatges encarregats dins del procediment judicial van permetre revelar que es tractava d'una pràctica habitual a la mateixa zona d'Alcanar Platja. Així, entre els anys 1997 i 2003, l'Ajuntament d'Alcanar va concedir més de 50 llicències il·legals, multiplicant la densitat de construcció molt per sobre dels límits legals establerts per la planificació: així, es van autoritzar 614 habitatges en terrenys qualificats com a ciutat jardí quan el Pla General d'Ordenació Urbanística n'acceptava 179.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También