El Trabucador es recupera, en espera d’una nova aportació de sorres a la tardor

La barra del Trabucador es va recuperant poc a poc de forma natural. Així ho constaten les imatges aèries que de forma mensual pren Costes de l’Estat per comprovar l’evolució de l’istme, símbol de la regressió que pateix el Delta de l’Ebre, agreujada des del temporal Glòria de gener del 2020, quan es va produir un gran trencament i van quedar sota les aigües vora 4 quilòmetres. Des de llavors ha requerit diverses aportacions de sorra per tal de refer el cordó, malmès també en temporals posteriors. Però tot apunta a què el Filomena, del gener d’aquest 2021, «ha estat més beneficiós que perjudicial per al Trabucador». Així ho asseguren fonts de l’administració de l’Estat consultades pel Diari. I és que aquell temporal hauria alineat de nou la barra a la seva posició original, de 32º SO-NE (sud-oest, nord-est) i escampat l’arena dipositada d’urgència després del Glòria.

Aquesta alineació natural permet que el Trabucador pugue tenir el trànsit sedimentari habitual, que alimenta l’istme de forma subaquàtica amb l’arena procedent del nord del Delta, de zones com les platges d’Eucaliptus o Serrallo, segons detallen des de l’administració.

Així, en aquests cinc mesos des del Filomena el Trabucador s’ha pogut anar recuperant poc a poc de forma natural, i més enllà de la barra emergida, hi ha actualment una part submergida amb molta arena.

Des del Ministeri per a la Transició Ecològica consideren que aportant aproximadament 150.000 metres cúbics d’arena la propera tardor, tal i com està previst en el projecte presentat a la Generalitat i del que ja va informar el Diari, es podria retornar el Trabucador a l’estat de «resiliència natural previ al Glòria». Tot plegat, a l’espera de les primeres actuacions sobre el terreny del Pla de protecció del Delta del Ministeri, de cara al 2023.

Segons s’observa a les imatges aèries, l’extrem sud de la barra és més estret que el nord. Hi ha uns 200-300 metres d’amplada als dos primers quilòmetres, mentre que a mesura que s’avança cap a la península de la Banya es va estretint. Així, la nova aportació de sorres preveu donar més amplada i també alçada al conjunt de la barra per a fer-la més resilient. Un procés que de forma natural es donaria en un període de 3 a 5 anys, però que amb l’aportació de sorres per via terrestre es pot escurçar a un any i mig. D’aquesta manera es vol protegir la zona de possibles temporals els dos pròxims hiverns.

El projecte del Ministeri, que preveu també aportacions a altres zones sensibles com la Marquesa o Buda, està pendent de l’informe de la Generalitat amb els requeriments ambientals.