El Xerta-Sénia començarà a regar en tres zones que sumen 1.400 hectàrees

La Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia encara la recta final per posar en marxa aquest històric regadiu a l’interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, després d’anys aturat. Arran d’una intensa campanya d’adhesions, iniciada al 2017 i esperonada per la sequera que ha afectat el territori, el projecte ha passat de 380 a 4.712 hectàrees de finques que demanden l’aigua de l’Ebre, de les 16.480 que pot abastar globalment.

La Comunitat de Regants i la Generalitat treballen ja per concretar les primeres zones de reg en punts on la demanda està més compactada: 91,27 hectàrees als termes de Xerta i Aldover; 382 al terme de Roquetes i 905 en una àrea entre la Galera, Santa Bàrbara, Mas de Barberans i també Roquetes. Segons ha detallat el nou president de la Comunitat General de Regants del Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, el proper mes de gener es farà públic el calendari i les condicions per portar l’aigua als camps.

D’aquesta manera veurà la llum una vella demanda dels pagesos de la zona, dedicats bàsicament als conreus de l’olivera i els cítrics, i es començarà a concretar un projecte en el que la Generalitat porta gastats vora cent milions d’euros. En efecte, el projecte de regadiu compta ja amb bona part de la infraestructura principal construïda i acabada des de fa una dècada: el punt de captació al riu Ebre (al terme de Xerta), la torre d’equilibri, basses de regulació i l’adequació del nou canal, en 24 dels 36 quilòmetres que abasta (arriba fins al terme d’Ulldecona).

El cost per accedir al regadiu és d‘un màxim de 2.436 euros per hectàrea per al ple reg (que comporta una dotació de 4.357 metres cúbics d’aigua per hectàrea i any), mentre que per al reg de suport (1.997 metres cúbics), són de 1.231 euros. El preu del consum d’aigua se situa en els 0,09 euros més IVA el metre cúbic, amb un manteniment fix anual de 130,17 euros per hectàrea, segons detalla Gimeno. La Generalitat i la Comunitat de Regants treballen per facilitar fórmules de finançament per als pagesos.

La Comunitat de Xerta-Sénia confia que amb la posada en marxa de les primeres zones de regadiu s’incrementarà encara més l’interès de la resta de pagesos. Per a Gimeno, la concreció del projecte de regadiu esdevé una fita històrica per al territori. «És una qüestió d’equilibri territorial. El regadiu permet fer més rendibles les explotacions i dona una oportunitat a les zones d’interior».

Una llarga demanda del territori

El regadiu Xerta-Sénia sorgeix de la reconversió de l’antic canal Xerta-Càlig, construït parcialment i abandonat als anys setanta sense arribar mai a portar aigua de l’Ebre fins a la siderúrgia de Sagunt, com pretenia el règim franquista. 

A finals de la dècada dels vuitanta la Generalitat comença a planificar la reforma d’aquell canal abandonat, en un projecte de regadiu per a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. 

L’any 2002, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va atorgar la concessió d’aigua del riu Ebre, que és de 72 hectòmetres cúbics anuals. 
El Xerta-Sénia ha de servir per regar un total de 16.480 hectàrees de 13 municipis del Baix Ebre i el Montsià, des de Xerta fins a Ulldecona.
Abans de la crisi, el projecte va arrencar amb força, amb la construcció de les infraestructures principals però sense arribar mai a concretar un cens de regants, com si que succeeix ara. Així, des de fa vora deu anys, l’antic canal es va reconvertir en un de nou més eficient, però igualment buit. La Generalitat ha anat fent un manteniment de les infraestructures, a l’espera de poder-les posar en marxa i que se’n faci càrrec la Comunitat de Regants. 

Per fer front a la nova etapa que ara comença, la comunitat ha elegit una nova junta, encapçalada per Josep Lluís Gimeno de Santa Bàrbara com a president i Domingo Espuny de Roquetes com a vicepresident. 

Cap transvasament

La Comunitat de Regants també ha volgut tranquil·litzar la Plataforma en Defensa de l’Ebre, qui s’oposa al projecte perquè tem que pugui acabar esdevenint una via de transvasament d’aigua de l’Ebre cap a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, el primer punt que va aprovar la nova assemblea dels regants, recentment constituïda, va ser que la comunitat «ni participa ni participarà en cap projecte transvasista».