El cabal del tram final del riu Ebre cau per sota del mínim ecològic

El tram final de l’Ebre ha vist reduït dràsticament el seu cabal en les darreres setmanes fins situar-se puntualment per sota del cabal mínim ecològic establert pel pla hidrològic de la conca, que a l’altura de Tortosa va dels 80 als 150 metres cúbics per segon depenent del mes (unes xifres que el territori considera totalment insuficients).

Concretament, entre els dies 26 i 27 d’abril es va arribar a un mínim de 71 metres cúbics per segon, quan el mínim establert per als mesos d’abril és de 91. Ahir, el cabal se situava en els 93 metres cúbics per segon, de nou fregant el mínim establert per llei.

Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), en les darreres setmanes el cabal del tram final ha anat pujant i baixant entre els 300 i els 90 metres cúbics de manera cíclica, atenent a les maniobres de les centrals hidroelèctriques del sistema d’embassaments de Mequinensa-Riba-roja i Flix.

A preguntes del Diari, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha tret ferro a aquests incompliments del cabal mínim , tot remarcant que el pla hidrològic admet que els cabals es compleixin en un 90 per cent del temps, no en el cent per cent.

En tot cas, aquest baix cabal també ha posat en alerta els responsables de la navegació per l’Ebre, que per Setmana Santa van haver d’ajornar l’inici de la campanya pel problema contrari, l’excés de cabal. I és que la navegació per l’Ebre, entre Amposta i Ascó, no està permesa per sota dels 78 metres cúbics per segon o per damunt dels 800.

Interessos privats

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que aquests incompliments del cabal mínim no són un fet aïllat i denuncia que el problema és que no hi ha una vigilància activa per part de les administracions.

«El riu és un bé públic però funciona atenent interessos privats, de les empreses hidroelèctriques i dels regants», comenta al Diari el portaveu del moviment social, Manolo Tomàs.

Així, recorda, «en la crescuda de l’hivern passat Miravet va estar a punt d’inundar-se per la gestió que es va fer dels desembassaments».

«Però la situació més habitual és la que tenim ara, amb un riu molt baix i que no disposa del mínim cabal per a mantenir-lo en un bon estat», lamenta Manolo Tomàs.