El canvi climàtic reduirà la collita d'arròs un 40% el 2100 si no s'actua

Experts de l'IRTA avisen que a finals de segle més de la meitat del Delta quedarà per sota del nivell del mar i es salinitzarà, si no es fa res

19 mayo 2017 20:59 | Actualizado a 22 mayo 2017 11:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El delta de l’Ebre és una de les zones més sensibles als efectes del canvi climàtic. D’una banda, l’augment progressiu del nivell del mar, actualment 3 mm anuals, 20 centímetres en l’últim segle, a causa de l’escalfament global del planeta, està erosionant la costa deltaica. D’altra, l’alarmant manca de nous sediments que rep l’espai accelera el fenomen de la subsidència i amb ell l’enfonsament de la plana deltaica.

És davant aquest escenari que l’Institut de Recerca Agroalimentàries (IRTA) va presentar ahir en una jornada temàtica a Deltebre un estudi sobre l’impacte de la pujada del nivell del mar en els arrossars del Delta, finançat amb fons europeus.

L’autora, la investigadora Ana Genua, conclou que l’any 2100 la productivitat del conreu de l’arròs cauria entre un 30 i un 40 per cent per l’excessiva salinitat del sòl, que triplicarà els seus valors en aquest període per l’augment del nivell del mar.

De fet, el director del programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, Carles Ibáñez, advertí que la suma de la pujada del mar i l’acceleració de la subsidiència provocarà una pèrdua d’entre 60 centímetres i un metre del nivell del Delta, «fent que més d’un 50 per cent del Delta quedi per sota del nivell del mar a finals d’aquest segle». Encara més, Ibáñez va pronosticar que el nivell del mar continuarà pujant, amb escenaris que varien dels 2 als 7 metres per el segle XXII. «Per sort, tenim temps per actuar», incidí.

Aquest és un escenari de màxims, precisà Genua, «una situació que es produirà si no fem res, si no es posa en marxa cap mesura d’adaptació o mitigació».

Per a dur a terme l’estudi, Genua s’ha basat, entre d’altres, en els valors oficials de l’augment del nivell del mar del Grup Inter governamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i un treball de camp amb dades recollides en 1.400 parcel·les agrícoles, on s’han estudiat paràmetres com la salinitat del sòl avui en dia i la producció de l’arròs.

Recerca amb fons europeus

En aquest marc, l’institut científic va presentar ahir les diverses línies de treball iniciades per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, incloses en projectes finançats amb fons europeus com el projecte Life + Ebro AdmiClim 2014-2018.

Genua i Ibáñez en van enumerar un grapat, que altres científic de l’IRTA van desenvolupar en conferències específiques al llarg de la jornada. Les mesures més immediates per adaptar-se a l’escalfament global i evitar els seus efectes perniciosos són l’augment del bombeig d’aigua (mesura en vigor al Delta) i la construcció de dics de vegetació d’uns 1,5 metres d’alçada a la línia costanera interior de les badies dels Alfacs i el Fangar, les més sensibles davant l’augment del nivell del mar.

Varietats més resistents

Altres mesures, objecte d’estudi, són l’aportació de sediments, sigui de la planta potabilitzadora del CAT a l’Ampolla o de l’embassament de Riba-roja d’Ebre o la introducció de noves varietats d’arròs tolerants als sols salinitzats.

En aquesta línia, la investigadora de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), Concha Domingo, explicà la recerca en curs d’una varietat resistent a la salinitat i de bon comportament comercial que s’espera arribi al mercat en els pròxims anys.

Comentarios
Multimedia Diari