Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El capó reial, nou depredador de la plaga del caragol maçana

Seo/Birdlife constata que l'espècie, que s'ha multiplicat a la zona durant els últims anys, ingereix exemplars de mida gran del gasteròpode
Whatsapp
Un capó reial, amb un caragol maçana al bec. Foto: ACN

Un capó reial, amb un caragol maçana al bec. Foto: ACN

El capó reial, una espècie arribada des de Doñana al delta de l'Ebre que ha proliferat espectacularment durant els últims quinze anys-, es pot convertir en un dels depredadors naturals més efectius contra la plaga del caragol maçana que afecta el tram final del riu i els arrossars. No només perquè, com altres animals de la fauna deltaica -carpes, ànecs collverd o rates- ha incorporat el gasteròpode invasor a la seva dieta, sinó, sobretot, perquè pot ingerir els exemplars més grans. Així ho ha constatat l'organització ecologista Seo/Birdlife durant les últimes setmanes. L'entitat considera necessari potenciar la lluita biològica contra la plaga que es torna a manifestar amb l'increment de temperatura.

"Poc a poc l'ecosistema reacciona i moltes més espècies s'alimenten de caragol maçana", ha subratllat Ripoll. Entre d'altres, es tenien identificades les rates -conegudes també a la zona com a taus-, ànecs coll-verds o gavines de pota groga. Però aquestes dues últimes espècies, només consumeixen exemplars relativament petits. "Fins ara no havíem vist cap ocell com aquest: és el candidat més importat a l'hora de consumir caragols grans", rebla. El capó reial podria actuar, doncs, contra els exemplars ja adults i reproductors, que s'empassa sencers.

El representant de SEO/Birdlife al delta de l'Ebre, Ignasi Ripoll, recorda que és una espècie -coneguda a la zona com a "pòlit negre"- que ha multiplicat pràcticament per deu la seva presència des de la seva arribada a la zona, fa uns quinze anys enrere, passant d'uns 200 a més de 2.000. Això, abunda, s'hauria produït bé per factors relacionats amb el canvi climàtic o, també, per l'abundància de recursos alimentaris, com el cranc roig americà -plaga que també compta amb moltes aus de la zona com a depredadores- i ara, més recentment, el caragol maçana.

La informació sobre els hàbits alimentaris d'aquesta au està en coneixement del Departament d'Agricultura, segons apunta Ripoll, partidari de fer batudes per estudiar més en profunditat la seva activitat. Recorda, a més, que és possible que altres espècies d'aus del Delta tinguin uns hàbits similars, fet que pot contribuir decisivament a impulsar la lluita biològica contra la plaga. "Però no és el que Brussel·les vol, perquè suposa que conviure amb la plaga", indica.

Actualment, el caragol maçana és combatut amb mesures com l'assecament dels arrossars, la inundació puntual amb aigua salada -després del rebuig del pagesos a la mesura pels efectes que produïa al camp- o productes com la calç viva i la saponina -que, en aquest últim cas, hauran de pagar els agricultors-. Malgrat això, la plaga continua estenent-se. La Generalitat hi preveu destinar enguany 1,5 milions d'euros

En aquests moments, el sector arrossaire, entitats ambientalistes i la Generalitat es mantenen en alerta durant aquestes setmanes per determinar l'abast de la invasió del caragol maçana un cop ha començat ja la sembra dels arrossars. "Hem de veure quin efecte té un hivern i una primavera secs als camps on ja n'hi havia", apunta.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También