Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El cas Castor acabarà al Tribunal d’Estrasburg, segons un jurista

El pronòstic es fa en una nova sessió de la comissió d’Investigació del cas al Parlament 

ACN

Whatsapp
Imatge d'arxiu de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia. FOTO: ACN

Imatge d'arxiu de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia. FOTO: ACN

El cas Castor podria acabar resolent-se davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Aquesta és el pronòstic que ha plantejat davant la Comissió d’Investigació del Parlament sobre el fiasco del projecte el professor de Dret Internacional públic de la UB i membre de l’equip tècnic del cas Castor, David Bondia. 

El jurista ha carregat de forma contundent contra les instàncies judicials espanyoles per negar-se sistemàticament a investigar un cas de possible corrupció de gran envergadura, vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva de la ciutadania. Per la seva banda, en la mateixa sessió, el catedràtic d’Estratigrafia de la UB, Mariano Marzo, ha reconegut que el context geològic en el qual es desenvolupava el projecte era «esfereïdor» però, tot i això, ha defensat la necessitat de construir aquest tipus de magatzems. 

La negativa dels tribunals espanyols a investigar les implicacions del cas Castor, després que l’Audiència Nacional rebutgés la querella presentada per la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització i X-Net, i que el Tribunal Constitucional tombés el recurs d’aquestes entitats, ha planat sobre la sessió de la Comissió d’Investigació. Bondia, en aquest sentit, ha alertat que aquestes decisions suposen a l’hora d’enfortir la impunitat i la manca de coneixement sobre un cas reconegut com «un dels graus fraus del sector energètic a l’Estat espanyol».

I és que més enllà que pugui ser considerat com un cas paradigmàtic de la corrupció estatal, la desestimació de la querella, presentada contra responsables polítics i empresarials per malversació de cabals públics, prevaricació, frau a l’administració i estafa, considera el jurista que desvirtua la funció de la justícia l’hora d’investigar els indicis i els fets.  «Es va perdre una oportunitat històrica: no hi ha doctrina del Constitucional per garantir el dret de la tutela judicial efectiva en casos de corrupció. Hi hauria d’haver un plus per admetre aquests casos».

Temas

Comentarios

Lea También