Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El delta de l'Ebre acull prop de 400 espècies diferents d'aus

El Parc Natural presenta la nova llista patró dels ocells de l'espai natural, un catàlegde les aus registrades, que no deixen de créixer en espècies i en nombre d´individus
Whatsapp
Diversitat d´ocells, entre ells els nombrosos ànecs i els emblemàtics flamencs, en una llacuna del delta de l´Ebre. Foto: Joan Revillas

Diversitat d´ocells, entre ells els nombrosos ànecs i els emblemàtics flamencs, en una llacuna del delta de l´Ebre. Foto: Joan Revillas

El delta de l’Ebre es consolida com un espai natural únic per a l’observació d’ocells. Segons la nova llista patró d’ocells, publicada pel Parc Natural en col·laboració amb el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre, s’han registrat fins a 391 espècies diferents d’aus en aquest espai natural. La xifra no ha deixat de créixer des que es va protegir aquesta zona humida i s’hi van aplicar mesures agroambientals, que permeten mantenir els arrossars inundats durant l’hivern.

La llista, elaborada per l’ornitòleg David Bigas i el biòleg del Parc Natural Toni Curcó, recull totes les cites validades de presència d’aus fetes sobre el terreny. Com a novetat, en destaca la presència, per primer cop, del capsigrany bru (Lanius cristatus), una espècie que nidifica des del centre i est de Sibèria fins a Mongòlia i zones properes de la Xina, Corea i Japó.

Aquest ocell es va detectar entre finals de 2014 i començaments d’aquest any, constituint la primera citació a la península Ibèrica. L’àrea de distribució d’aquesta espècie és força allunyada del delta de l’Ebre i ha arribat de manera accidental durant les migracions, fet que ha despertat l’interès de molts ornitòlegs i aficionats.

A banda, s’ha documentat per primer cop en aquesta zona la reproducció de tres espècies: el tallarol trencamates (S. conspicillata), l’oreneta de ribera (R. riparia) i el trobat (A. campestris). Totes, de moment, en baix nombre. Fins ara, es desconeix si és un fet puntual o respon a un inici de colonització.

És de destacar també el tudó (C. palumbus). En aquest cas, ha passat de ser considerat un reproductor accidental a un reproductor escàs, responent a una dinàmica global d’expansió. Altres espècies, com ara el capó reial (Plegadis falcinellus), han deixat de ser considerades com a reproductores poc comunes a comunes, com a producte d’un progressiu establiment a la plana deltaica. Així, actualment se’n comptabilitzen anualment unes 370 parelles.

La polla blava

Un altre cas que va esmentar ahir Bigas en la presentació de a llista patró dels ocells del Delta, és el de la polla blava (Porphyrio porphyrio), que fa vint anys es trobava de forma molt accidental al Delta i que a poc a poc s’ha anat implantant al territori per efecte de l’expansió natural de l’espècie des d’Andalusia cap a altres zones humides al nord.

Així, actualment esdevé un maldecap per als arrossaires del delta de l’Ebre ja que es menja la planta de l’arròs i comporta danys als conreus.

Aquest nou catàleg actualitza les dades de la primera llista patró d’ocells del Delta, publicada l’any 2012.

El treball de recerca és necessari ja que cada cop el delta de l’Ebre és més conegut internacionalment pels ocells. La seva elevada diversitat, les grans concentracions que s’assoleixen en determinades èpoques de l’any i la relativa facilitat amb què es poden observar són motius d’atracció per als naturalistes en general, però també per als ornitòlegs més exigents.

Molt sovint, els visitants utilitzen les llistes patró, catàlegs de tots els tàxons (subespècies), en aquest cas d’ocells, registrats en un àmbit geogràfic concret com a referència.

Aquesta utilitat té unes implicacions positives en el turisme, particularment en l’ornitològic. De fet, la disponibilitat d’una llista patró de qualitat és un dels elements més preuats que incentiven significativament les destinacions turístiques ornitològiques, segons destaca la Generalitat.

Aquestes llistes són també una eina de coneixement científic, molt útil per comprendre i analitzar la biodiversitat d’una àrea geogràfica, i per mesurar canvis biològics en el temps.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También