El desmantellament del Castor, aturat ‘sine die’

El govern espanyol segueix inactiu davant del desmantellament del projecte Castor i es manté enrocat a l’hora de no voler esclarir els arguments als quals s’aferra des de fa anys per no procedir al desmuntatge de les instal·lacions. El senador de Compromís, Carles Mulet, ha rebut com a resposta a les seves preguntes al respecte l’enllaç a la nota de premsa i la part de l’informe encarregat a experts del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard feta pública el maig de 2017.

Mulet volia conèixer l’origen de les afirmacions atribuïdes per l’executiu del PP als redactors de l’informe, segons els quals desmantellar les instal·lacions podria «desestabilitzar» sísmicament la zona. El govern espanyol ha de prendre de forma imminent una decisió sobre els segells provisionals dels pous del magatzem hibernat, que s’han de reforçar cada quatre anys o abandonar-se definitivament.

Tot i que l’esmentat informe recomanava –després d’exonerar de qualsevol responsabilitat prèvia la promotora ACS i al govern espanyol- no posar en marxa el magatzem de gas submarí per la seva perillositat, tant l’exministre d’Indústria del PP, Álvaro Nadal, com el secretari d’Estat d’Energia, Daniel Navia, es van aferrar als arguments que qualsevol activitat per retirar les instal·lacions podia «desestabilitzar» geològicament el jaciment per descartar-ne el desmantellament.

Nadal, fins i tot, va arribar a parlar al Congrés d’un «globus» de gas que, en el cas de desinflar-se, podria afectar els «fonaments» de les instal·lacions. Experts independents, però, es pregunten quin objectiu tindria tocar el gas injectat, l’anomenat matalàs, que és molt complicat extreure o, fins i tot, que es podria haver perdut. En aquest sentit, Mulet ha criticat «l’opacitat, la desinformació i les excuses emparades en un suposat perill que no entenem». «Sense tocar el gas del subsòl el magatzem pot segellar-se definitivament i començar el desmantellament tant de la indústria en terra com offshore», ha afegit.

Atribuïdes als experts nord-americans, les advertències de perill pel desmantallament no apareixen als informes del MIT i de Harvard, que van costar 600.000 euros. Per aquesta raó, Compromís va preguntar i demanar per escrit la totalitat de l’informe, davant la possible existència de documents addicionals, apèndix o un estudi més ampli que no s’hauria fet públic. Ara, el nou Ministeri per la Transició Ecològica, que ha assumit les competències al respecte, es remet, novament, al document presentat pels seus antecessors del PP. Dos anys i mig de la publicació de l’estudi, i després que l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, anunciés la voluntat de fer efectiu el desmantellament, però sense fixar cap horitzó, el Castor continua inactiu.