Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El festival Bouesia d'Amposta poetitzarà l'esperit del joc a partir de la figura de Johan Cruyff

Una exposició dels deu anys del certamen a lo Pati recopila i ordena el material acumulat per reivindicar pràctiques culturals més enllà dels discursos institucionalitzats
Whatsapp
Marín abundant sobre el contingut de la mostra, que s'inaugura aquest divendres al vespre a lo Pati. Foto: ACN

Marín abundant sobre el contingut de la mostra, que s'inaugura aquest divendres al vespre a lo Pati. Foto: ACN

La figura del futbolista i entrenador holandès Johan Cruyff serà el catalitzador artístic de l'onzena edició del festival d'acció poètica Bouesia, que tindrà com a escenari central els antics sequers d'arròs de Deltebre (Baix Ebre) entre el 23 i el 26 de juliol. A partir de la pregunta "A què (no) estem jugant?", el certamen vol furgar en l'aparent banalitat del joc per trobar-hi arguments per a la seva poetització i contra la correcció política. Com a punt de partida, aquest divendres s'inaugura al Centre d'Art de les Terres de l'Ebre-Lo Pati, la mostra "Psicogeografia d'un festival. Bouesia 10+1", que repassa els deu anys d'història del certamen amb un relat a partir del material artístic acumulat.

Explorant cada any l'expressió poètica i artística a partir d'un vessant particular, els organitzadors de Bouesia van veure en la figura i el llegat 'cruyffista' una connexió directa amb els objectius del festival. "Ens va venir al cap Cruyff, com a persona que va portar la poesia al futbol, per la seva forma d'entrenar, de veure futbol, per l'alegria en el joc, reivindicant l'alegria d'un xiquet jugant als carrers d'Amsterdam. És una mica anar a buscar els llocs que són paradigma de lo banal però si grates trobes vida, la vitalitat i la necessitat de ser poetitzat. És una mica anar en contra del que és políticament correcte", ha raonat el codirector del certamen, Miquel Àngel Marín.

Així, la Bouesia explorarà poètica i artísticament un joc, entès com una forma de relació amb els altres, que es juga a ell mateix i bucarà el sentit de què passa mestre es desenvolupa i on ho caben altres jocs i altres regles. Independentment del resultat, com a ficció o excusa per alimentar-lo, la importància d'allò que passa mentre dura la partida. Sobre aquest concepte versarà un taller obert a tot el públic dirigit pel coreògraf valencià Vicente Arlandis sota el nom, precisament d''A què (no) estem jugant'. El cantant de Mishima, David Carabén, parlarà sobre Cruyff en una conferència. També tindran lloc accions poètiques i concerts.

Com en totes les edicions, el festival manté la filosofia d'escollir espais simbòlics de la geografia local de Deltebre com a escenari principal. Si l'any passat van ser les antigues instal·lacions de la Cambra Arrossera, enguany seran els sequers d'arrors davant l'antic edifici del Sindicat Arrosser de la Cava , recuperada arran la construcció del Centre d'Inspiració Turística de les Terres de l'Ebre. Un lloc que, segons Marín, estava destinat a "desaparèixer o ser residual", després de ser un dels centres de treball i festius del poble en el passat. "Ara s'ha dignificat i en quatre dies intentarem que hi hagi vida", ha sentenciat.

Per allí passaran artistes com el músic Carles Carolina, alter ego de Ramon Garriga, fundador de Cabo San Roque i Tuesday Afternoon, presentant el seu nou disc 'Èxode Ultralocal'. Aquest era el lema de la passada edició del festival, que Carolina va veure per casualitat a Deltebre i va decidir adoptar per al nou treball. També actuarà el polifacètic artista alacantí Marc Sempere, que cuinarà una 'Paella Augmentada', una acció poètica mb música, cants i sons processats de la paella cuinant-se. Tornarà, un any més, l'artista catalana-veneçolana Marielena Roqué amb les seves instal·lacions dramatitzades. Les planeres Zoraida Roselló i Anna Zaera proposaran 'Twister', un joc d'embolics per jugar amb el cos molt popular als anys 80 per reflexionar sobre els espais comuns, les intereaccions temporals i els estereotips.

Organitzat per l'Associació Cultural Rabera de Bouetes, amb la col·laboració de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Deltebre, el Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre, l'Ajuntament de Vandellòs (Baix Camp) i lo Pati, el certamen escamparà també algunes de les actuacions per espais de l'Aldea, Amposta, Vandellòs, Barcelona i València.

 

Deu anys de certamen psicogeografiats

El punt de partida dels actes serà l'exposició "Psicogeografia d'un festival. Bouesia 10+1", que s'inaugura al centre Lo Pati aquest divendres al vespre. Comissariada pel codirector de Bouesia, Rafel Tormo, la mostra repassa, recull i ordena el material, les aportacions i l'experimentació durant els deu anys de vida del certamen. Ho vol fer, segons Tormo, a través d'una representació i una lectura poètica i artística, amb un discurs que superi l'àmbit documental i permeti entendre aquest bagatge des del punt de vista artístic, trencant els tòpics institucionals.

La Piscogeografia presenta, per exemple, diverses taules, com una reivindicació del concepte de compartir coneixements i pràctiques comunes a partir de les trobades que s'hi organitzen al voltant, com ocorre encara a molts carrers dels pobles de les Terres de l'Ebre a l'estiu, on els veïns es reuneixen per sopar o xerrar. "Espais de coneixement on es poden veure les pràctiques de la Bouesia", diu Tormo, reivindicant la vigència d'enes "que actualment la gent no sap utilitzar". A sobre, mostres del treball dels més de 200 artistes i persones que al llarg de deu anys han format part d'alguna manera del festival, "alimentant-lo més enllà", amb pràctiques que escapen la pràctica poètica convencional, sinó que busquen altres "recorreguts". Treballs videogràfics, cartells, poesia escrita o experiments sonors.

Tot i la dificultat del repte -"resumir deu anys no és fàcil i, fer-ho, és una mica cruel", l'artista valencià i codirector de Bouesia vol reivindicar amb aquesta mostra el paper de la cultura contemporània fora dels marges institucionals, pensada des d'una diversitat d'espais i perspectives, sovint sense el suport pressupostari i basades en l'afecte, la tenacitat persistent de les conviccions mateixos creadors. "S'ha de reivindicar aquest territori i posar una mica el dit a la llaga, per què passa el temps i la cultura tendeix a ser deixada de costat. És precís recuperar territoris públics, on compartir coneixements i repensar-ho", ha tancat.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También