El jutge tanca la porta al projecte de plantació de marihuana a Rasquera

La justícia ha tancat la porta, per segon cop, al projecte de plantació de cannabis promogut per l’Ajuntament de Rasquera, que a nivell polític ja havia estat desestimat fa anys però que encara s’havia de dirimir als tribunals.

En una sentència a la qual ha tingut accés el Diari, la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tomba el recurs d’apel·lació que el consistori va presentar ara fa quatre anys, el 2013, després d’una primera sentència contrària al pla cannàbic.

L’objecte de la sentència són dos acords del ple celebrat el 29 de febrer de 2012, quan l’alcalde era el republicà Bernat Pellisa. Els acords aprovaven la creació d’un ens públic empresarial, anomenat Rasquerana de Recerca i Interpretació de la Varietat Cànnabis Sativa l (RRICA), que havia de materialitzar un contracte privat per proveir l’Associació Cannàbica Barcelonesa d’Autoconsum (ABCDA) cedint terrenys agrícoles així com per fomentar la investigació científica al voltant del cànnabis.

La sentència afirma que els acords municipals de Rasquera estan «taxativament prohibits per la llei». En primer lloc, perquè el cànnabis i els seus derivats es consideren substàncies estupefaents apel·lant al Conveni de les Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents i a la Llei 17/1967 sobre l’aplicació de l’esmentat conveni.

Així doncs, i a parer del jutge, «el cànnabis és una substància prohibida. No és lícit procedir al seu cultiu, producció, tràfec, possessió o us, amb la única excepció dels supòsits vinculats amb la investigació mèdica i científica».

Arguments ‘ociosos’

El jutge defineix «d’ociosos» els arguments emprats per la defensa segons els quals els acords de ple s’inscriuen en l’àmbit de la competència municipal i pretenen satisfer un interès públic.

«Cap administració pública ostenta competències per desenvolupar una activitat prohibida per la llei, com el cultiu de cànnabis per al consum per part de tercers, i tampoc s’escau reconèixer l’existència d’un interès públic», insisteix la sentència. I afirma que l’interès públic recau en «l’eradicació de la producció, tràfec i ús de les substàncies estupefaents».

En l’apartat final de la sentència, el jutge considera «irrellevants» el paquet de resolucions judicials aportades per la defensa on es considera que determinades conductes vinculades amb l’autoconsum de substàncies tòxiques no tenen rellevància penal. La decisió judicial obliga l’Ajuntament de Rasquera a pagar les costes del procés, amb un límit màxim de 1.000 euros.