Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El litoral del delta de l’Ebre registra més de deu petits sismes cada any

L’últim terratrèmol va tenir lloc la matinada d’aquest dimarts. L’Observatori de l’Ebre, encarregat de monitorar els moviments, ha comprovat que l’activitat sísmica a la zona ha tornat als nivells previs a la crisi causada pel magatzem de gas Castor

Maribel Millan

Whatsapp
Foto: Joan Revillas

Foto: Joan Revillas

L’Observatori de l’Ebre va registrar aquest dimarts un petit sisme a la desembocadura de l’Ebre d’1,64 graus en l’escala de Richter, a les 3.40 de la matinada. El passat 2 d’abril (21.50 hores), els sismògrafs del centre van registrar un altre moviment, en aquest cas dins del mar prop de la punta de la Banya. Es tracta de la desena de microterratrèmols (entre deu i quinze) que es produeixen cada any a la zona, imperceptibles per a les persones. 

Segons detalla al Diari la responsable de monitorització sísmica de l’Observatori de l’Ebre, Estefania Blanch, l’activitat sísmica al litoral ebrenc i del nord de Castelló ha tornat als nivells anteriors a la crisi de la tardor del 2013, quan els treballs d’injecció de gas al magatzem de gas Castor van provocar més d’un miler de sismes, alguns dels quals van ser sentits als pobles propers i van causar una gran alarma entre la ciutadania. 

Aquesta àrea, entorn del delta de l’Ebre i la plataforma Castor, sempre ha tingut una relativa activitat sísmica arran de les falles existents baix el mar, com ara la falla Amposta, que va prendre rellevància precisament arran dels terratrèmols ocasionats per la injecció de gas. 

Aquesta sismicitat natural de la zona produeix terratrèmols de forma periòdica, habitualment d’una magnitud de fins a 2,5 graus. Tot i que en alguns casos poden ser lleugerament superiors, com és el cas del que va tenir lloc el 8 d’abril del 2012, que va arribar als 3,4 graus. «És a partir de 3,5, aproximadament, quan els moviments comencen a ser percebuts per la població», segons detalla Blanch. 

Arran de la posada en marxa del projecte Castor, que preveia la injecció al subsòl marí de gas natural, aprofitant l’estructura geològica de l’antic pou pretrolier Amposta, l’Observatori de l’Ebre  va rebre l’encàrrec de dissenyar i fer-se càrrec d’una una xarxa de sensors sísmics, amb la qual es realitza un seguiment continu de l’activitat sísmica a la zona d’interès ja abans que el 2013 es posés en marxa l’activitat industrial en fase de proves. 

La xarxa de l’Observatori va detectar  una major freqüència de sismes al voltant del magatzem Castor des del 5 de setembre de 2013, arribant a un miler de terratrèmols el 15 d’octubre del mateix any. El major d’aquests moviments va arribar als 4,2 graus i va ser percebut per centenars de persones a molts quilòmetres de distància. 

Aquella crisi sísmica va fer que l’Estat aturés els treballs del Castor, que ja no s’han tornat a reprendre. Els estudis posteriors van confirmar la causa-efecte entre la injecció de gas i els terratrèmols. 

Segons els registres de l’Observatori, la situació va tornar a la normalitat cap a finals del 2014. Així, els anys 2015, 2016 i 2017 s’han tornat a registrar la desena de sismes anuals que són «habituals» i de baixa magnitud. 

Temas

Comentarios

Lea También