El magnetisme artístic d´Horta

El pintor Salvador Castellà exposa fins al 26 de setembre al Convent de Sant Salvador el resultat de dotze anys vivint a Horta de Sant Joan, niu d´artistes atrets pel seu entorn natural i inspirador

19 mayo 2017 21:46 | Actualizado a 22 mayo 2017 13:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

No se sap ben bé per què és, però Horta de Sant Joan, des que Pablo Picasso hi va viure i pintar ara fa un segle, atreu artistes d’arreu del món.

«És per la natura. Els artistes busquen llocs amb bellesa, un entorn especial que els inspire», diu el pintor Salvador Castellà. «Picasso li va despertar la creativitat al poble i molts artistes han seguit les seues passes des de llavors».

Salvador Castellà va arribar a Horta el 18 de març de 2003 i res més trepitjar el poble va descobrir-lo desert, sense ningú. Per coses de l’atzar, aquell dia, precisament Sant Salvador, la majoria de veïns es trobaven al Convent de Sant Salvador.

Després de tota una vida vivint a diferents ciutats com Barcelona, Madrid, Londres, Quito, Caracas i Trinitat i Tobago per la feina del seu pare a una multinacional, Castellà va decidir comprar una casa a Horta i establir-s’hi, ara fa dotze anys.

D’aquells anys de convivència al poble, exceptuant els freqüents viatges que realitza a la Galería Espacio Valverde de Madrid per fer entrega de noves obres, n’ha quedat la gran part de la seua producció artística. Ara, ret homenatge al seu pas per Horta amb una exposició al Convent de Sant Salvador, amb una trentena d’olis de tres sèries diferents.

D’una banda, la sèrie Fosca, «més urbana i densa», en paraules de l’artista. D’una altra, la sèrie Ninot: un personatge misteriós, embolicat en roba. Finalment, l’última, la sèrie Núvols.

«És la més poètica, i té un matís més serè. És la més relaxada després d’estar tot aquest temps envoltat de natura», explica Salvador Castellà.

Les tres sèries, però, per molt diferents que aparentment siguen comparteixen una essència comuna: «intentar captar allò amagat a la vida», allò més profund que hi ha en les figures humanes, l’esperit invisible d’un ninot tot tapat de roba, els núvols volàtils com a ànimes peregrines.

La silueta dels Ports vista des d’Horta de Sant Joan es podrà veure a la sèrie dels núvols «Les garbinades».

L’exposició «Dotze anys a Horta de Sant Joan» pot visitar-se de dijous a diumenge de 17.30 hores a 20 hores, amb entrada gratuïta.

El dissabte 26, a les 18.30 hores, serà l’acte de cloenda i es llegirà un text d’Alberto Ávila Salazar creat expressament amb motiu de l’enigmàtica obra del pintor: «Mysterium tremendum».

Durant la vesprada, també s’escoltarà el disc del músic madrileny Charlie Mysterio, qui va utilitzar un dels quadres de núvols de Castellà per il·lustrar un dels seus vinils.

On també es podran veure tres dels seus quadres de núvols és a Nova York, tot just l’endemà, el dia 27 de setembre, en una exposició col·lectiva al Pocantino Center, mecenat pels Rockefeller.

Amb tot, Castellà es considera autodidacta. Va estudiar periodisme a Madrid, combinant-ho amb estudis de dibuix clàssic a diverses acadèmies i va treballar un temps dins del món de la publicitat. Als 25 anys va decidir dedicar-se només a pintar. «Però com a hobby sempre l’he tingut. Em tancava en una habitació a pintar. I també he après molt mirant, de petit anava a totes les exposicions i museus».

Des d’aquella decisió, ha exposat al Just Mad Art Fair del Espacio Valverde, de Madrid, a la Galerie Haus Am Park - Almute Lemkau, d’Hamburg, a l’ Art Center de Berlín, a diverses sales de Barcelona, etcètera.

Aquest no és el primer cop que exposarà a Horta de Sant Joan, si bé sí que serà la primera mostra institucional. El 2009 va fer-ho a la galeria Pinta del poble. «Era una galeria petita que funcionava molt bé», recorda el pintor.

«Tinc un taller obert a sota de casa, al peu de carrer, on tinc un tòrcul, una premsa per fer gravats. Me la va regalar Reynaldo Terrazas, de Califòrnia, que estiuejava aquí i havia vingut perquè coneixia l’artista Mel Ramos».

«És com una petita colònia», en paraules de Castellà, una petita colònia d’artistes que, després de veure món, decideixen que la bellesa d’aquí és més particular.

Comentarios
Multimedia Diari