El mapa català de fosses incorpora 103 noves ubicacions, només una a l'Ebre

La Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat ha actualitzat el mapa de fosses de Catalunya, afegint 103 ubicacions, la immensa majoria a les comarques lleidatanes, fruit d’estudis realitzats al Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. L’última actualització data de 2010 i en aquell moment el mapa comptava amb 237 fosses.

De les noves, només una s’ubica a les comarques del Camp i les Terres de l’Ebre. Es tracta de la fossa comuna del cementiri de la Serra d’Almos, amb les restes de 179 soldats morts a l’hospital militar republicà habilitat al Mas d’Alerany, avui allotjament de turisme rural. El maig de 2010 es va realitzar un acte de dignificació de la fossa amb la col·locació d’una placa amb la llista dels soldats allí enterrats.

El mapa de fosses conté informació de 60 fosses al Camp i l’Ebre, 20 de confirmades i 40 de probables. Les fosses confirmades estan geolocalitzades al mapa disponible on line i en el cas de les probables, algunes ho estan i altres no. Val a dir que hi ha una gran heterogeneïtat entre les localitzades. Algunes corresponen a grans fosses amb més d’un centenar de soldats identificats, altres a petites fosses amb pocs cossos i altres amb informacions sobre la possible existència de fosses, sense identificar l’indret.

Sorprèn que la comarca amb més fosses localitzades és el Baix Penedès, amb 22 (17 de probables i 5 de confirmades). La raó cal buscar-la en l’extens treball de recerca dut a terme per l’Institut d’Estudis Penedesencs que va permetre identificar moltes possibles ubicacions, algunes només amb un o dos cossos enterrats. La majoria dels enterraments corresponen a l’entrada de les tropes franquistes a la comarca, el gener de 1939.

En canvi, a l’Ebre, que fou front de guerra durant nou mesos i l’escenari de la batalla més cruenta de la Guerra Civil només s’hi localitzen 11 fosses, cinc de confirmades i sis de probables. D’aquestes, a més de la Serra d’Almos, destaquen les dels cementiri del Perelló (360 cossos) i l’Ampolla (170), al Baix Ebre. En tots dos casos, es tractaria de soldats del bàndol republicà morts als hospitals de campanya erigits en els dos municipis l’any 1938, abans i durant la batalla de l’Ebre.

L’actualització del mapa pretén donar compliment a una moció aprovada al Parlament sobre l’impuls d’actuacions de memòria requerit per Nacions Unides.